El seguiment de la pesta porcina africana (PPA) a l’àrea metropolitana de Barcelona va sumar la setmana passada nou positius més en senglars, tots dins de la zona d’alt risc al voltant de Collserola. L’última actualització del Departament d’Agricultura situa els nous casos en quatre exemplars a Molins de Rei, quatre a Sant Cugat del Vallès i un a Castellbisbal. Són municipis que ja havien registrat positius i formen part de l’àrea més propera al brot.
Les dades provenen de 380 mostres analitzades, amb 371 resultats negatius. La taxa de positius es manté en el 2,4%, una xifra baixa, però prou significativa per confirmar que el virus continua circulant. Des del primer cas, detectat el 28 de novembre, el recompte global arriba a 306 animals afectats sobre 4.858 senglars examinats. La zona d’alt risc inclou dinou municipis metropolitans, amb Cerdanyola del Vallès com a punt central del brot inicial.
La PPA no afecta les persones, però sí que té conseqüències greus per a la fauna porcina i per a l’activitat ramadera. Per això, les administracions mantenen un dispositiu ampli a Collserola i demanen prudència a la ciutadania, sobretot en les zones on és més habitual trobar senglars a prop de barris, camins i espais verds.
Captures i reforç del dispositiu
Dins del territori infectat, que inclou les àrees d’alt i baix risc, els equips d’Agents Rurals i Mossos d’Esquadra del Departament d’Interior i Seguretat Pública van capturar la setmana passada 322 senglars. El dispositiu compta amb el suport de les colles locals de caçadors, del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i dels equips de control cinegètic gestionats per Tragsa. Des de l’inici del seguiment, les captures dins de la zona infectada arriben a 4.925 exemplars.
Fora dels municipis catalogats com d’alt o baix risc, les batudes a Catalunya han permès retirar 26.587 senglars des de l’1 de gener. Cal tenir en compte que abril i maig són mesos sense batudes ordinàries, un fet que ajuda a entendre el ritme actual. Per reforçar el control de la població, el Govern ha aprovat ampliar el període hàbil de caça del senglar i reduir les traves administratives davant la persistència del brot.
El senglar té una gran capacitat d’adaptació, però no és una espècie urbana. La proximitat de Barcelona a Collserola facilita que alguns exemplars entrin en zones urbanes i periurbanes quan troben menjar fàcil. Això genera riscos per als animals i pot afectar espais verds, mobiliari urbà i punts sensibles per a la seguretat de les persones.
Mesures municipals per reduir la presència urbana
L’Ajuntament de Barcelona treballa perquè la ciutat sigui menys atractiva per al senglar. La prioritat és limitar l’accés al menjar, el principal motiu pel qual aquests animals s’acosten als barris. El govern municipal, amb Jaume Collboni al capdavant, ha reforçat una línia d’actuació que combina prevenció, informació veïnal i intervencions concretes a les zones de contacte amb Collserola.
Les mesures es despleguen en dos fronts. D’una banda, campanyes informatives adreçades a la ciutadania, sobretot als barris de muntanya. De l’altra, coordinació amb les gestores de colònies felines per evitar que els senglars accedeixin a l’aliment dels gats comunitaris. Aquest treball permet reduir els punts d’atracció sense trencar la gestió habitual d’aquests espais.
Sobre el terreny, es fan desbrossaments per allunyar les zones de descans dels animals de l’espai urbà. També s’han iniciat proves pilot per modificar la vegetació, el reg i el tipus de jardineria, amb criteris de jardineria de baix consum d’aigua. A més, el consistori bloqueja papereres i contenidors i actua a la franja de muntanya amb tancaments perimetrals, pastors elèctrics i passos canadencs, reixes instal·lades a terra per dificultar el pas dels animals sense alterar l’ús ordinari de l’espai públic.
Les recomanacions a la ciutadania són senzilles. No cal donar menjar als senglars, ni deixar restes en àrees de pícnic, ni abandonar bosses d’escombraries fora dels contenidors. També convé no acostar-s’hi, perquè són animals salvatges i poden reaccionar de manera imprevisible. En cas de trobar-ne un, és millor mantenir la distància, fer soroll per allunyar-lo i evitar qualsevol contacte físic.








