El projecte Cornellà Natura compleix una dècada
El projecte Cornellà Natura compleix 10 anys convertit en una de les iniciatives de transformació urbana més ambicioses impulsades en l’àmbit metropolità de Barcelona. Una dècada després de la seva posada en marxa, el programa ha transformat de manera significativa l’espai públic, la mobilitat, el verd urbà i la qualitat ambiental, amb resultats que també es reflecteixen en la salut i el benestar de la ciutadania.
Impulsat per l’Ajuntament de Cornellà amb l’objectiu de construir una ciutat més verda, saludable i preparada per afrontar els efectes del canvi climàtic, el projecte ha desplegat una estratègia integral basada en quatre grans eixos: la reducció de la petjada climàtica, la millora i ampliació del verd urbà, la promoció de la mobilitat activa i sostenible i la millora de la salut pública.
Urbanisme verd
Des dels seus inicis, Cornellà Natura ha apostat per transformar l’espai públic mitjançant criteris d’urbanisme verd. Aquesta visió ha permès adaptar progressivament la ciutat als reptes ambientals actuals, generant entorns més resilients davant les altes temperatures, els episodis de sequera i altres conseqüències derivades del canvi climàtic, alhora que s’han creat espais més habitables per a la ciutadania.
Durant aquests 10 anys s’han executat 33 grans actuacions de transformació urbana i 19 intervencions de renaturalització de menor escala distribuïdes pels diferents barris. Aquest conjunt d’actuacions ha contribuït a crear una xarxa d’eixos verds que connecten parcs, equipaments i zones residencials, reforçant la cohesió urbana i millorant la qualitat dels espais públics.
Els resultats assolits evidencien l’abast de la transformació. En l’àmbit de la infraestructura verda, la ciutat ha incorporat 960 nous arbres i 68.568 arbustos, fet que ha permès incrementar en un 15,6 % la coberta verda urbana i sumar 22.474 metres quadrats de nova superfície verda. Aquesta ampliació contribueix a generar més ombres naturals, reduir l’efecte illa de calor i afavorir la biodiversitat en un entorn densament urbanitzat.
Recuperar espais per a les persones
La mobilitat és un altre dels àmbits on l’impacte del projecte ha estat especialment visible. Les actuacions desenvolupades han permès recuperar espai per als vianants i fomentar els desplaçaments sostenibles. En aquest període s’han guanyat 17.014 metres quadrats de zones de vianants i s’han construït 7,3 quilòmetres de nous carrils bici, facilitant alternatives al vehicle privat i promovent hàbits de mobilitat més saludables.
Paral·lelament, la ciutat ha avançat en l’eficiència energètica i la gestió responsable dels recursos hídrics. La implantació d’enllumenat LED, els sistemes de telegestió i les mesures d’optimització del reg han contribuït a reduir un 15 % el consum elèctric municipal i un 59 % el consum d’aigua destinada al reg dels espais públics. Aquestes xifres adquireixen una rellevància especial en el context de sequera viscut durant els anys 2023 i 2024, quan les restriccions d’aigua van obligar a adaptar els usos municipals.
La transformació urbana també ha tingut efectes directes sobre la qualitat ambiental. Segons les dades recollides, les immissions de diòxid de nitrogen (NO₂) s’han reduït un 14 %, mentre que les partícules PM10 han disminuït un 1,8 %. Aquesta millora de la qualitat de l’aire està estretament vinculada a la reducció del trànsit motoritzat i a l’increment dels desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic.
La salut de les persones
Els estudis d’impacte elaborats recentment assenyalen que el projecte ha generat beneficis tangibles en la salut i el benestar de la població. Entre les dades més destacades figura una reducció del 10 % de les malalties cardiovasculars, una disminució del 15,3 % de la població amb trastorn depressiu i una caiguda propera al 30 % dels casos relacionats amb l’ansietat. També s’ha registrat una reducció del 3 % en el consum de fàrmacs.
Aquestes millores en salut comporten, a més, un impacte econòmic positiu. Les estimacions apunten a un estalvi de 218 euros anuals per persona derivat de la disminució de la despesa sanitària associada a aquestes patologies i a la millora general de la qualitat de vida.
En l’àmbit social, el projecte també ha contribuït a reforçar la percepció positiva dels barris. La població que es declara molt satisfeta de viure al seu entorn ha augmentat un 4,1 %, un indicador que posa de manifest la relació entre la qualitat de l’espai públic i el benestar comunitari.








