La victòria del Marroc sobre Escòcia va deixar sensacions oposades als dos vestidors. La selecció nord-africana va sortir reforçada de la segona jornada, convençuda d’haver fet un pas important cap als vuitens de final, mentre que el combinat escocès va assumir amb frustració una derrota que complica el seu panorama abans del duel definitiu davant del Brasil.
El seleccionador marroquí, Mohamed Ouahbi, es va mostrar especialment satisfet amb el rendiment del seu equip i va defensar que l’actuació havia estat fins i tot més completa que la mostrada dies abans davant del Brasil. El tècnic va valorar no només el resultat, sinó també la manera com el Marroc va aconseguir imposar el ritme del partit durant bona part de la nit.
“Avui hem jugat millor que contra el Brasil”, va assegurar Ouahbi després del partit, en una declaració que resumeix el nivell de confiança amb què el Marroc abandona aquesta segona jornada. El tècnic va subratllar la personalitat competitiva dels seus futbolistes, la capacitat per monopolitzar la possessió i la manera com l’equip va ser capaç de sostenir l’avantatge fins i tot quan Escòcia va elevar la pressió en el tram final.
Ouahbi també va deixar clar que el triomf no modifica l’exigència interna del grup. Tot i que el Marroc lidera provisionalment el Grup C amb quatre punts, l’entrenador va insistir que la classificació encara no està tancada i va advertir que l’equip afrontarà l’últim partit davant d’Haití amb la intenció d’assegurar el primer lloc i no amb la temptació d’especular.
El nom propi de la nit va tornar a ser Ismael Saibari, autor de l’únic gol del partit i ja convertit en una de les grans figures d’aquest inici mundialista. El seu gol als 71 segons va marcar el partit i va reforçar la sensació que el Marroc ha trobat en ell una font de desequilibri decisiva. La selecció africana també va trobar arguments per donar suport a l’optimisme en l’autoritat amb què va gestionar la pilota: les seves 601 passades completades van suposar un rècord per a una selecció africana en la història dels Mundials, una xifra que il·lustra el control territorial exercit durant bona part del partit.
Al costat escocès, el to va ser molt més sever. Ryan Christie va reconèixer que l’equip va pagar car el seu mal inici i va lamentar la manera com el Marroc es va apoderar del partit des del primer minut. El migcampista va admetre que Escòcia va reaccionar tard i que el grup no es pot permetre un començament semblant davant d’un rival del nivell del Brasil en l’última jornada.
La lectura de Steve Clarke va ser semblant. El seleccionador escocès va evitar dramatitzar, però va assumir que la derrota deixa l’equip sense marge d’error. Escòcia continua depenent d’ella mateixa, però necessita puntuar davant del Brasil per mantenir vives les seves opcions de classificació. El cop no va ser només numèric: també va deixar la sensació que el conjunt britànic va perdre massa minuts intentant corregir un partit que el Marroc havia començat a guanyar gairebé des del vestidor.
Les reaccions posteriors reflecteixen bé el nou equilibri del grup. El Marroc se sent fort, fiable i cada vegada més a prop dels vuitens. Escòcia, en canvi, arriba a l’última jornada obligada a competir al límit per no veure com s’esvaeix una classificació que fa només uns dies semblava molt més accessible.
