Barcelona reforçarà la seva aposta per l’anomenada economia blava amb una estratègia municipal que preveu mobilitzar 150 milions d’euros fins al 2030 per consolidar les activitats econòmiques vinculades al mar, l’aigua, la innovació i la transició ecològica. L’Ajuntament ha presentat aquest divendres la nova estratègia amb la intenció de convertir l’entorn marítim de la ciutat en un dels motors de creixement econòmic dels pròxims anys.
La iniciativa vol superar la visió tradicional de l’economia marítima, històricament vinculada al port, al transport i al turisme. El nou plantejament incorpora sectors com la innovació tecnològica, les energies renovables, l’economia circular, la gestió sostenible de l’aigua i les solucions destinades a fer front als efectes del canvi climàtic.
Un dels objectius centrals és reforçar Barcelona com un espai de referència per a empreses i projectes vinculats a la innovació marítima. Entre les infraestructures que rebran un impuls hi ha el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona, BlueTechPort i Barcelona Mar de Ciència, concebuts com a espais per connectar recerca, emprenedoria, empreses i administració pública.
L’estratègia també vol ampliar la col·laboració entre el sector públic i el privat. L’Ajuntament considera que el desenvolupament de l’economia blava necessita la participació conjunta d’empreses, universitats, centres de recerca i ciutadania, especialment en un moment en què les ciutats costaneres afronten problemes cada vegada més complexos relacionats amb la contaminació, la pressió urbana i l’adaptació climàtica.
El concepte d’economia blava engloba activitats molt diferents, però totes tenen un element en comú: utilitzar els recursos relacionats amb els mars i l’aigua de manera compatible amb la seva conservació. Per a Barcelona, això vol dir aprofitar la seva posició mediterrània sense limitar el desenvolupament econòmic a les activitats turístiques tradicionals.
Els 150 milions d’euros anunciats fins al 2030 converteixen l’estratègia en una de les principals apostes econòmiques municipals vinculades al litoral. La xifra, però, s’haurà d’analitzar en funció de la procedència dels recursos, de la inversió pública directa i de la capacitat d’atraure capital privat cap als projectes previstos.
L’Ajuntament també planteja incorporar nous projectes relacionats amb l’aigua dolça, ampliar la dimensió internacional de les iniciatives i reforçar les aliances amb altres ciutats i territoris. L’objectiu és que Barcelona no funcioni només com a receptora de projectes, sinó com un node de coneixement i innovació relacionat amb la Mediterrània.
L’estratègia té, a més, una dimensió ambiental. El litoral barceloní està directament exposat a alguns dels efectes del canvi climàtic, des de l’augment de les temperatures de l’aigua fins als episodis meteorològics extrems i la pressió sobre els ecosistemes marins. Desenvolupar tecnologies i activitats econòmiques vinculades a aquests reptes pot convertir-se, per tant, tant en una oportunitat econòmica com en una necessitat d’adaptació.
El repte serà evitar que l’economia blava es converteixi simplement en una etiqueta per a projectes que ja existeixen. Perquè l’estratègia tingui un impacte real haurà de generar ocupació, innovació, noves empreses i solucions concretes per als problemes ambientals i urbans.
Amb l’horitzó fixat al 2030, Barcelona aposta per convertir la seva relació amb el mar en alguna cosa més que una qüestió geogràfica. La ciutat vol transformar la seva posició mediterrània en un avantatge econòmic i tecnològic, vinculant activitat empresarial, recerca i sostenibilitat.
Els pròxims anys permetran comprovar si els 150 milions anunciats aconsegueixen consolidar un nou ecosistema econòmic al voltant de l’aigua i si Barcelona pot situar-se entre les ciutats europees que estan utilitzant la transició ecològica com una font d’innovació i ocupació.
