La ultradreta alemanya ha fet un salt electoral de dimensions històriques. Alternativa per a Alemanya (AfD) ha assolit el 43,8% dels vots a Saxònia-Anhalt, més del doble del resultat obtingut el 2021, i s’ha convertit per primera vegada en la força més votada en unes eleccions regionals alemanyes. El resultat no li permet governar en solitari, però situa el partit en una posició inèdita des de la seva creació i reforça la seva estratègia per disputar el poder federal.
El tomb electoral també s’explica per l’enfonsament de la CDU. La formació del canceller Friedrich Merz ha obtingut el 17,2%, davant del 37,1% de fa cinc anys. L’SPD, els Verds i Die Linke han quedat per sota del 10%, mentre que el BSW de Sahra Wagenknecht ha superat per poc el llindar necessari per entrar al Parlament regional. La participació ha arribat aproximadament al 78%, un nivell excepcionalment elevat per a unes eleccions d’aquest tipus.
L’AfD ha aconseguit 39 dels 83 escons del Parlament de Saxònia-Anhalt i s’ha quedat a tres de la majoria absoluta. L’aritmètica parlamentària obliga ara Ulrich Siegmund, candidat de la formació, a buscar suports externs. La CDU manté la seva negativa a cooperar amb la ultradreta, mentre que el BSW ha deixat oberta la possibilitat de negociar determinades iniciatives. La incertesa sobre la futura coalició converteix el land en un laboratori polític d’abast nacional.
El resultat té, a més, una lectura que va més enllà de les fronteres de Saxònia-Anhalt. Alice Weidel, copresidenta federal de l’AfD, ha fixat immediatament l’objectiu d’assolir almenys el 40% en les pròximes eleccions generals, previstes per al 2029. La dirigent interpreta el resultat regional com un senyal que el partit pot ampliar la seva base electoral i convertir-se en una alternativa real per al Govern federal.
L’estratègia de l’AfD es basa en bona mesura en el descontentament existent amb els partits tradicionals i en qüestions com la immigració, la seguretat, l’economia i la política energètica. El seu creixement a l’est alemany coincideix amb una pèrdua significativa de suport de la CDU, que durant dècades va mantenir una posició dominant a Saxònia-Anhalt. El resultat mostra, a més, que el fenomen ja no es pot reduir a una protesta electoral marginal.
Per a Merz, el revés representa un avís seriós sobre la capacitat del seu Govern per contenir l’avenç de la ultradreta. El canceller ha reiterat que la CDU no cooperarà amb l’AfD i ha defensat la necessitat de mantenir les línies vermelles davant d’una formació considerada extremista pels organismes de seguretat alemanys. Però l’aïllament institucional no ha impedit que la seva representació electoral continuï creixent.
Saxònia-Anhalt encara no decideix qui governarà Alemanya, però modifica l’equilibri de forces amb una contundència difícil d’ignorar. L’AfD ha demostrat que pot superar àmpliament el 40% en unes eleccions i ja ha convertit aquest resultat en un objectiu nacional. El repte per als partits tradicionals serà explicar per què una part cada vegada més gran de l’electorat ha deixat de considerar-los capaços de representar les seves preocupacions, abans que la protesta regional es transformi en una alternativa de poder per a tot el país.
