El jutge del Suprem considera que la doctrina del Constitucional obliga a aplicar l’amnistia a la malversació, però deixa en mans de la sala d’enjudiciament la decisió definitiva sobre la causa
El jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha ratificat l’aixecament de les ordres nacionals de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. En una interlocutòria, el magistrat sosté que la doctrina del Tribunal Constitucional (TC), que avala l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació en el cas dels dirigents del procés, impedeix mantenir vigents aquestes mesures.
Llarena defensa que el criteri fixat pel tribunal de garanties s’ha d’aplicar, malgrat que discrepi dels seus arguments. Amb tot, puntualitza que la resolució es limita a deixar sense efecte les ordres de detenció i que no resol definitivament la situació processal dels investigats. La decisió sobre el tancament de la causa correspondrà a la sala d’enjudiciament del Suprem.
El pronunciament arriba dues setmanes després que el TC estimés el recurs d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa i avalés que la llei d’amnistia també es pot aplicar a la malversació atribuïda als líders independentistes. Aquella sentència ha establert el criteri que s’ha de seguir en la resta de casos vinculats als fets de l’1-O.
Les ordres queden sense efecte, però la causa continua pendent
Llarena ja havia acordat aixecar les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig pocs minuts després de conèixer la decisió del Constitucional. En aquell moment, però, va definir la mesura com a provisional i va avançar que revisaria la qüestió quan disposés del text íntegre de la sentència.
Ara, el magistrat ratifica aquell criteri i conclou que les ordres de detenció “han quedat sense eficàcia” arran de la doctrina del TC. Tot i mantenir les seves discrepàncies amb la interpretació jurídica adoptada, defensa que l’aixecament de les mesures “ha de ser immediat”.
La interlocutòria, tanmateix, no implica l’arxivament del procediment ni posa fi a les actuacions judicials encara pendents. Tampoc no constitueix una resolució definitiva sobre l’extinció de les responsabilitats penals, una decisió que correspon adoptar a la sala d’enjudiciament del Tribunal Suprem.
Fonts del TS indiquen que encara hi ha pendent de resoldre un recurs de reforma relacionat amb la finalització del procediment. Un cop resolt, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i remetre les actuacions a la Sala Penal del Suprem, que haurà de decidir sobre l’arxivament definitiu.
Llarena manté les discrepàncies amb el Constitucional
El jutge també aprofita la resolució per reiterar que no comparteix els arguments del TC. En la sentència relativa a Dolors Bassa, el tribunal va descartar que els dirigents de l’1-O haguessin obtingut un “benefici personal de caràcter patrimonial” pel fet que s’utilitzessin fons públics per finançar el referèndum, l’argument que havia servit fins aleshores al Suprem per excloure la malversació de l’amnistia.
Llarena recorda que aquesta interpretació tampoc no va obtenir el suport unànime del Constitucional. Cinc magistrats van formular un vot particular contrari a la sentència, redactada pel president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido.
En aquest sentit, el jutge considera que el desacord existent dins del mateix TC hauria aconsellat un to menys contundent en la resolució. “La majoria resol la controvèrsia i la seva decisió vincula, però els adjectius no converteixen en discutible el que ha fracturat el tribunal”, afirma.
Puigdemont encara no ha concretat el retorn
Pel que fa al possible retorn a Catalunya, Carles Puigdemont encara no ha anunciat una data concreta. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha assegurat que l’expresident no té previst tornar fins després de les eleccions del 29-N.
Toni Comín, per la seva banda, té previst desplaçar-se a Madrid aquest dijous per recollir l’acreditació com a eurodiputat a la Junta Electoral Central.
