{"id":27455,"date":"2026-05-22T14:26:02","date_gmt":"2026-05-22T12:26:02","guid":{"rendered":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/?p=27455"},"modified":"2026-05-22T14:26:03","modified_gmt":"2026-05-22T12:26:03","slug":"labracada-buida-i-lesquerra-sense-bracos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/labracada-buida-i-lesquerra-sense-bracos\/","title":{"rendered":"L\u2019abra\u00e7ada buida i l\u2019esquerra sense bra\u00e7os"},"content":{"rendered":"\n

Publicado originalmente en nuevatribuna.es<\/em><\/p>\n\n\n\n

El populisme de dreta no \u00e9s \u00fanicament una ideologia; \u00e9s una posada en escena acuradament coreografiada.<\/h2>\n\n\n\n

Hi ha alguna cosa profundament teatral en la pol\u00edtica d’avui. Un gest repetit fins a la sacietat: l’abra\u00e7ada. El l\u00edder populista abra\u00e7a treballadors que no tornar\u00e0 a mirar mai m\u00e9s, d\u00f3na la m\u00e0 a persones que despr\u00e9s signaran la seva pr\u00f2pia precarietat i somriu davant les c\u00e0meres com qui ven proximitat a terminis. La nova dreta va entendre alguna cosa que part de l’esquerra va perdre de vista: la gent no viu nom\u00e9s d’estad\u00edstiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 de s\u00edmbols, d’afecte i de sentiment de pertinen\u00e7a. I aix\u00ed, mentre uns governen per als mercats, aprenen a fer-se passar per ve\u00efns de barri.<\/p>\n\n\n\n

La dreta va descobrir les xarxes socials com a escenari pol\u00edtic; part de l’esquerra encara les tracta com si fossin arxius acad\u00e8mics<\/p>\n\n\n\n

El populisme de dreta no \u00e9s nom\u00e9s una ideologia; \u00e9s un espectacle minuciosament assajat. Un carnaval al rev\u00e9s, on els qui tenen el poder es disfressen de poble per mantenir, amb una efic\u00e0cia est\u00e8tica sorprenent, la continu\u00eftat del privilegi. L’extrema dreta contempor\u00e0nia ja no s’expressa \u00fanicament des de l’autoritarisme de tota la vida: ho fa des de la rebel\u00b7lia de fa\u00e7ana, des de la provocaci\u00f3 constant, des d’una est\u00e8tica d'\u00bbantisistema\u00bb fabricada en cadena per a les xarxes. No li cal profunditat; li cal impacte. No li cal veritat; li cal que la gent s’hi reconegui de manera immediata.<\/p>\n\n\n\n

I aqu\u00ed \u00e9s on rau la trag\u00e8dia del moment. Perqu\u00e8 mentre la dreta abra\u00e7a \u2014encara que sigui una abra\u00e7ada de cartr\u00f3\u2014, bona part de l’esquerra sembla haver perdut el contacte. Massa vegades s’ha refugiat en un llenguatge cr\u00edptic, en una fragmentaci\u00f3 sense fi i en debats interns que, vistos des de fora, recorden congressos sobre la densitat filos\u00f2fica del naufragi. Com recordava Antonio Gramsci, l’hegemonia no es guanya nom\u00e9s amb arguments, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb cultura, emoci\u00f3 i sentit com\u00fa compartit. I el sentit com\u00fa mai s’ha conquerit des dels seminaris.<\/p>\n\n\n\n

L’esquerra no va perdre perqu\u00e8 els seus valors fossin massa humans, sin\u00f3 perqu\u00e8 va deixar de fer-los presents en la vida de cada dia<\/p>\n\n\n\n

La dreta va aprendre a usar les xarxes com a teatre; part de l’esquerra encara les fa servir com si fossin sales de lectura. Mentre uns construeixen vincle emocional \u2014tot i que sigui a partir del ressentiment i la por\u2014, uns altres produeixen documents exemplars que gaireb\u00e9 mai arriben a la vida real de qui treballa dotze hores i torna a casa sense forces per llegir manifestos.<\/p>\n\n\n\n

Seria un error, per\u00f2, llegir aquesta cr\u00edtica com a resignaci\u00f3. L’esquerra no va perdre perqu\u00e8 els seus valors fossin massa humans, sin\u00f3 perqu\u00e8 va deixar de fer-los presents en la vida quotidiana. Va cedir l’abra\u00e7ada sincera i va permetre que la dreta s’apropi\u00e9s fins i tot de l’est\u00e8tica de la proximitat.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria, per\u00f2, t\u00e9 una lli\u00e7\u00f3 inc\u00f2moda per al cinisme d’avui: cap espectacle substitueix la realitat per sempre. El treballador que surt a la foto continua pagant lloguer, continua emmalaltint, continua sent explotat. Tard o d’hora, el m\u00e0rqueting xoca de front amb la vida.<\/p>\n\n\n\n

La tasca, per tant, no \u00e9s copiar la farsa, sin\u00f3 tornar a teixir comunitat. Recuperar l’escolta. Parlar d’una manera que la gent entengui i reconegui com a seva. Tornar a ocupar l’espai emocional de la pol\u00edtica sense renunciar a la intel\u00b7lig\u00e8ncia ni a la mem\u00f2ria. Perqu\u00e8 el feixisme sempre va saber el que fa el ritual col\u00b7lectiu a la gent. I perqu\u00e8 la democr\u00e0cia, si vol tenir futur, necessita molt m\u00e9s que an\u00e0lisis encertades: necessita calor hum\u00e0 ben organitzat.<\/p>\n\n\n\n




<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicado originalmente en nuevatribuna.es El populisme de dreta no \u00e9s \u00fanicament una ideologia; \u00e9s una posada en escena acuradament coreografiada. Hi ha alguna cosa profundament teatral en la pol\u00edtica d’avui. Un gest repetit fins a la sacietat: l’abra\u00e7ada. El l\u00edder populista abra\u00e7a treballadors que no tornar\u00e0 a mirar mai m\u00e9s, d\u00f3na la m\u00e0 a persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":27456,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"format":"standard"},"jnews_primary_category":[],"jnews_social_meta":[],"jnews_override_counter":[],"jnews_post_split":[],"footnotes":""},"categories":[34,7],"tags":[],"coauthors":[95],"class_list":["post-27455","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-columnistas","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27455"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27507,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27455\/revisions\/27507"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27456"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27455"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/elcontrapunt.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=27455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}