Hi ha alguna cosa curiosa que passa en aquesta època de l’any.
Els dies s’allarguen, hi ha més llum, el clima millora…
i, en teoria, hauríem de sentir-nos amb més energia, més motivació, més ganes.
Però no sempre passa així.
Hi ha persones que, just quan tot “floreix” a fora,
se senten més cansades, més disperses, fins i tot més irritables.
I aleshores apareix una sensació incòmoda, difícil d’explicar:
«Què em passa? Si tot està bé, per què em sento així?»
Té nom: astènia primaveral.
Però més enllà del terme, l’important és entendre que no és manca de ganes, ni alguna cosa que estigueu fent malament.
És un procés d’adaptació.
El vostre cos s’està ajustant al canvi d’estació:
a més hores de llum, a canvis en el son, a petits moviments interns que influeixen en com us sentiu durant el dia.
I aquest ajust… també es sent.
El que sol complicar-ho no és el cansament en si.
És l’exigència que apareix a sobre.
«Hauria d’estar millor.»
«Hauria d’aprofitar més.»
«No tinc motius per sentir-me així.»
I sense adonar-te’n, comences a desconnectar-te del que necessites.
Des de la psicologia, no tot el que incomoda necessita ser corregit de seguida.
De vegades necessita ser escoltat.
L’astènia primaveral és un d’aquests moments en què el cos demana alguna cosa molt concreta:
baixar el ritme, ajustar expectatives i donar-vos una mica més de marge.
Potser no és moment d’exigir-vos al màxim.
Potser és moment d’acompanyar-vos diferent.
De fer pauses sense sentir que esteu fallant.
De respectar els vostres temps.
De permetre-us anar més a poc a poc… sense tanta explicació.
Perquè no tot en vosaltres ha d’anar al mateix ritme que l’estació.
I hi ha alguna cosa important en això.
Quan deixeu d’empènyer-vos tant, no us quedeu enrere.
Us reguleu.
I des d’aquí, a poc a poc, l’energia torna.
No forçada.
No des de la pressió.
Sinó des de l’equilibri.
Si aquests dies us sentiu més cansats, més dispersos o amb menys energia,
no intenteu exigir-vos com si no passés res.
Doneu-vos espai.
Escolteu-vos una mica més.
I acompanyeu aquest procés amb alguna cosa que sovint falta:
amabilitat amb vosaltres mateixos.
De vegades, cuidar-vos no és fer més.
És aprendre a no exigir-vos de més mentre us esteu adaptant.
Si esteu travessant canvis emocionals o sentiu que necessiteu acompanyament en el vostre procés, podeu escriure’m. Estaré encantada d’orientar-vos.
Dra. Cristina Amézaga
Psicòloga i Hipnoterapeuta
Núm. de Col·legiada: AO13874
