Les previsions meteorològiques apunten a temperatures molt per sobre de la mitjana durant els pròxims mesos. La probabilitat que El Niño s’activi amb força creix setmana rere setmana.
Encara no hem acabat de guardar l’abric i els termòmetres ja han superat els 30 graus en ple mes de maig. No és cap anècdota: les temperatures han estat anormalment altes en bona part de la península Ibèrica durant les últimes setmanes, i tot fa pensar que el pitjor encara està per arribar. Al darrere d’aquest escenari hi ha un fenomen ben conegut per la meteorologia: El Niño, que enguany podria presentar-se amb una força inusual.
En què consisteix El Niño i per què preocupa tant
Es tracta d’un fenomen climàtic recurrent que es desencadena quan les aigües del Pacífic equatorial s’escalfen molt per sobre del que és normal. Aquest escalfament anòmal acaba alterant la circulació atmosfèrica a escala planetària. Quan la pujada de temperatura de l’oceà és especialment forta, els climatòlegs parlen de ‘Superniño’, un episodi en què les anomalies poden superar els dos graus per damunt de la mitjana.
L’Organització Meteorològica Mundial va advertir el febrer passat que entre maig i juliol les possibilitats que El Niño tornés a instal·lar-se arribaven al 40 %. D’aleshores ençà, els models han anat revisant aquestes xifres a l’alça. Les dades de la NOAA, l’agència meteorològica nord-americana, situen ara la probabilitat al voltant del 60 %. L’AEMET, per la seva banda, calcula que hi ha entre un 20 i un 25 % de possibilitats que l’episodi acabi derivant en un fenomen de gran intensitat de cara a la tardor.
Què pot passar a Barcelona i a la resta d’Espanya
Tot i que El Niño es gesta a milers de quilòmetres, el clima global funciona com un sistema d’engranatges connectats. Quan el Pacífic s’escalfa de manera dràstica, augmenta la facilitat amb què les masses d’aire saharià es desplacen cap a la Península, cosa que es tradueix en onades de calor més freqüents, més llargues o més primerenques del que és habitual.
Les previsions de l’AEMET indiquen que el període de maig a juliol acumula un 50 % de possibilitats de ser més calorós del normal en bona part del territori. Les dades recents no conviden a l’optimisme: l’abril passat ha estat el mes més càlid de tota la sèrie històrica a Espanya, i el juny de l’any anterior va batre el rècord a Catalunya.
A Barcelona, on l’efecte illa de calor urbà fa pujar encara més els registres, un estiu amb pics extrems suposaria un repte important per a la salut pública i el dia a dia de la ciutat.
El Cantàbric, possible refugi davant la calor
Enmig d’un panorama dominat per les altes temperatures, la cornisa cantàbrica podria escapar-se del pitjor. Els patrons de vent que acompanyen El Niño tendeixen a generar anticiclons que, segons la posició, canalitzen aire fresc del nord cap a la façana atlàntica. Si el patró es confirma, el nord peninsular quedaria relativament protegit mentre que el Mediterrani i l’interior haurien de suportar els valors més extrems.
Amb tot, l’AEMET ha volgut posar les coses al seu lloc: la influència directa d’El Niño sobre l’estiu serà segurament limitada, perquè el fenomen encara estarà en les seves primeres fases. El veritable motor de la calor, insisteix l’agència, continua sent l’escalfament global d’origen humà. De fet, els dos estius més càlids dels quals es té constància, el de 2022 i el de 2025, es van produir sense cap episodi d’El Niño en marxa.
Les estimacions actuals situen en un 61 % la probabilitat que El Niño acabi desenvolupant-se, amb la possibilitat afegida que sigui especialment intens. Els serveis meteorològics aconsellen seguir les actualitzacions i extremar les precaucions davant la calor durant els pròxims mesos.
