Feia setmanes que l’adeu planava en l’ambient. Aquest dimarts va arribar la confirmació: Alexia Putellas no renovarà el contracte amb el Barça i la temporada que acaba és l’última que vestirà la samarreta blaugrana. Catorze anys al primer equip. 507 partits. 232 gols, que la converteixen en la segona màxima golejadora de la història del club, empatada amb César Rodríguez i per darrere únicament de Leo Messi. Trenta títols. Dos Balons d’Or. Cap futbolista, home o dona, no ha deixat una empremta tan fonda en aquest club.
La jornada de l’adeu és avui. Al matí, a les onze, ha tingut lloc al Spotify Camp Nou un acte de reconeixement a la seva carrera, amb el president Rafa Yuste i el president electe Joan Laporta com a amfitrions, envoltat de companyes, cos tècnic, junta directiva i família. A la tarda, a les set, jugarà al Johan Cruyff el seu últim partit com a local, davant la Reial Societat. Aquella nit, el club oferirà a l’afició la quarta Champions League femenina, guanyada el dissabte a Oslo per 4 a 0 davant l’OL Lyonnes.
La decisió que va trigar mesos a cristal·litzar
Res d’això no va ser precipitat. L’estiu passat, quan Alexia havia recuperat del tot el seu nivell després de dues temporades condicionades per una greu lesió, un club estranger li va presentar una proposta econòmicament molt potent i estava disposat a pagar la seva clàusula. Ella va dir que no. Va preferir tancar la temporada a Barcelona, sense exigir res a canvi, i les dues parts van deixar clar que, si a final de curs ella volia marxar, no hi hauria obstacles.
La campanya va arrencar amb aquella idea al fons: podia ser l’última. No era una qüestió d’edat ni de forma, sinó de lucidesa. Alexia veia que el Barça iniciava un relleu generacional i no volia convertir-se en un fre per a les que vindrien. I tanmateix, ha jugat com si tot depengués d’ella: determinant en els grans partits, ancoratge emocional de l’equip, i candidata de nou al Balón de Oro.
Dos moments van sacsejar aquella certesa. El primer, la nit del seu homenatge pels 500 partits, als quarts de final contra el Madrid al Camp Nou. El segon, a la semifinal contra el Bayern: quan va ser substituïda, les llàgrimes van arribar soles. En aquell instant, la decisió que portava mesos madurant va trontollar. No hi ha un moment perfecte per deixar el club de la teva vida. Menys quan encara hi ets imprescindible.
Londres espera, però res no és definitiu
Alexia va guardar el secret fins que va tenir la decisió del tot presa. No volia que l’especulació sobre el seu futur afectés la concentració d’un equip que anava a per una altra Champions. La seva cerimònia d’avui al Camp Nou la posa al costat dels grans mites de la casa: Puyol, Xavi, Iniesta i Messi es van acomiadar en actes similars. Ella ho fa amb 32 anys i com a gran favorita per guanyar el seu tercer Balón de Oro al setembre, igualant la fita de la seva companya Aitana Bonmatí.
Tot apunta a Londres. Un club de la capital anglesa propietat de Michele Kang —que també controla un gran club francès i una franquícia nord-americana— la persegueix des de fa anys. La connexió entre les dues és real i visible. Ara bé, a Londres no podria disputar la Champions la propera temporada: el club no va aconseguir la classificació. L’ambició seria arribar-hi en cursos posteriors i, en aquell cas, podria enfrontar-se precisament al Barça. Hi ha també ofertes de la lliga nord-americana i de Mèxic, i el seu entorn insisteix que tot continua obert.
Avui el Barça diu adeu a la futbolista que ha definit una generació. Ella marxa havent-ho guanyat tot, amb el club en bones mans, i amb la certesa que el millor Alexia potser encara està per venir.
