Professionals de Sant Joan de Déu i del Clínic han dut a terme la intervenció
Especialistes de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues i l’Hospital Clínic Barcelona ha operat, per primera vegada a Europa, un fetus que, a causa d’una greu malformació, havia desenvolupat els budells fora del seu cos. El nadó, que va ser operat al ventre de la mare en el transcurs de la setmana 28 de gestació, va néixer sis setmanes després i actualment s’alimenta amb normalitat.
El fetus presentava una gastròsquisi, una malformació congènita en què els budells del nadó (i a vegades altres òrgans) es desenvolupen fora del cos a través d’un orifici a la paret abdominal, situada a la dreta del cordó umbilical, que no es tanca correctament durant l’embaràs. Com que no estan protegits, els budells queden exposats al líquid amniòtic, s’inflamen, perden reg sanguini i poden patir necrosi, amb conseqüències molt greus per al nadó després del naixement.
Els professionals que seguien l’embaràs de la mare, una noia de 20 anys, van detectar la malformació del fetus en una ecografia rutinària durant la setmana 20 de gestació i la van derivar a BCNatal HSJD-HC, centre referent en obstetrícia i medicina fetal. Després d’avaluar les diferents opcions i consultar el cas amb el comitè d’ètica, els professionals que atenien la gestant li van proposar una cirurgia fetal que fins ara s’ha dut a terme només en molt poques ocasions a Colòmbia i als Estats Units, però mai a Europa.
El director de BCNatal HSJD-HC, Eduard Gratacós, explica que, normalment, els fetus amb gastròsquisi són intervinguts després de néixer, «però aquest cas era tan greu que el nadó corria un risc molt elevat de perdre gran part dels budells si esperàvem el naixement, perquè tenia pràcticament tot l’intestí fora de l’abdomen i comprimit».
El cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Xavier Tarrado, afegeix que «si no s’hagués intervingut al ventre de la mare, el nadó corria el risc de patir la síndrome de l’intestí curt i haver de requerir nutrició parenteral a llarg termini i fins i tot un trasplantament intestinal».
La cirurgia fetal va tenir lloc el 10 de febrer, va durar dues hores i mitja i va ser duta a terme per un equip integrat per especialistes en medicina i cirurgia fetal, cirurgia pediàtrica, anestesiologia i neonatologia.
Els cirurgians van fer una incisió al ventre de la gestant per accedir a l’úter; seguidament, van recol·locar el fetus –de només 700 grams de pes- a la posició adequada per poder accedir a l’abdomen fetal del fetus i intervenir-lo mitjançant laparoscòpia. Per això, van introduir quatre tròcars a la bossa amniòtica i després d’extreure el líquid amniòtic i introduir gas per poder crear un espai dins de l’abdomen que els permetés veure i operar amb seguretat, van anar reintroduint acuradament el budell dins de la paret abdominal.
En acabar, van tancar la perforació de l’abdomen. Es tracta d’una intervenció que requereix un grau de precisió alt tenint en compte que el fetus pesava 700 grams, que l’intestí tenia una longitud de 80 centímetres i un diàmetre de 3 a 15 mm, i havia de ser reintroduït per una perforació de només 1,5 centímetres.
Els dies posteriors a la intervenció, el fetus va ser objecte d’un seguiment ecogràfic que va permetre confirmar que el budell reduïa el grau d’inflamació i en recuperava l’aspecte habitual. L’embaràs va prosseguir i el nadó va néixer mitjançant part amb cesària en el transcurs de la setmana 34 de gestació. Tot i presentar baix pes per a la seva edat gestacional, l’evolució va ser molt favorable i, després d’una breu estada hospitalària, va ser donat d’alta. Actualment s’alimenta amb normalitat.
