L’eliminació davant Noruega va posar punt final al recorregut del Brasil al Mundial 2026. La derrota per 2-1 als vuitens de final va impedir que la selecció dirigida per Carlo Ancelotti continués avançant en el torneig i va deixar la pentacampiona del món lluny de l’objectiu amb què havia arribat a Nord-amèrica: conquerir la sisena estrella.
El balanç de la campanya deixa una sensació agredolça. El Brasil va anar creixent amb el pas dels partits i va aconseguir superar els dubtes que havia generat l’empat contra el Marroc en el debut. Les victòries davant Haití i Escòcia li van permetre acabar com a líder del Grup C, mentre que la remuntada contra el Japó a la ronda anterior va confirmar la capacitat de l’equip per competir sota pressió. Tanmateix, aquest creixement no va ser suficient per superar una Noruega que va aprofitar amb una eficàcia enorme les oportunitats de què va disposar.
Durant el campionat, Ancelotti va aconseguir construir un bloc més equilibrat que el que havia mostrat en els primers partits. Vinícius Júnior va assumir el protagonisme ofensiu i va signar una de les seves millors actuacions amb la selecció, mentre que futbolistes com Bruno Guimarães, Casemiro i Matheus Cunha van anar guanyant pes a mesura que avançava el torneig. A més, el retorn de Neymar, després de superar la seva lesió, va aportar experiència i lideratge a un grup que recuperava una de les seves grans referències en el tram decisiu del Mundial.
Malgrat aquesta evolució, el Brasil es va tornar a trobar amb un problema que ja havia aparegut en alguns moments del campionat: la dificultat per transformar el seu domini en un avantatge clar al marcador davant rivals del màxim nivell. Contra Noruega va monopolitzar llargues fases de possessió i va generar ocasions suficients per competir per la classificació, però la contundència d’Erling Haaland i l’organització del conjunt escandinau van acabar decantant l’eliminatòria cap al costat europeu.
L’eliminació també obre una etapa de reflexió per a la selecció brasilera. El projecte liderat per Ancelotti deixa aspectes molt positius, especialment en la consolidació d’una nova generació de futbolistes capaços d’assumir responsabilitats en partits de màxima exigència. Tot i això, el desenllaç confirma que encara hi ha detalls per corregir per tornar a convertir el Brasil en la referència dominant que històricament ha estat a les grans competicions.
Amb l’adeu de la selecció brasilera també s’acaba la seva participació en un Mundial que va oferir moments de gran futbol i una evident millora col·lectiva, però que va acabar abans del que s’esperava. La sisena Copa del Món haurà d’esperar, mentre el Brasil ja comença a mirar cap al pròxim cicle amb el repte de transformar el creixement mostrat en aquest torneig en resultats que el tornin a situar al cim del futbol internacional.







