Barcelona ha assolit aquest estiu un nou rècord climàtic que mostra una de les conseqüències menys visibles, però més persistents, de l’escalfament urbà: la dificultat perquè les temperatures baixin durant la nit. L’estació meteorològica de Can Bruixa ha comptabilitzat 52 nits tòrrides, aquelles en què la temperatura mínima no baixa dels 25 graus, una xifra que supera l’anterior rècord registrat el 2003, quan se’n van comptabilitzar 51.
La dada, actualitzada fins al 17 d’agost, reflecteix l’excepcionalitat tèrmica de l’estiu del 2026 i afegeix una nova dimensió a l’impacte de la calor sobre la població. No es tracta únicament d’assolir temperatures elevades durant les hores centrals del dia. Quan les nits es mantenen per sobre dels 25 graus, el cos té menys oportunitats per recuperar-se de l’estrès tèrmic acumulat durant la jornada.
La situació adquireix una rellevància especial en una ciutat densament urbanitzada com Barcelona. L’asfalt, el formigó i l’elevada concentració d’edificis contribueixen a conservar part de la calor acumulada durant el dia, un fenomen conegut com a illa de calor urbana. Com a conseqüència, determinades zones de la ciutat poden mantenir temperatures considerablement elevades fins i tot després de la posta de sol.
Les nits tropicals, amb mínimes superiors als 20 graus, són cada vegada més habituals, però les nits tòrrides representen un nivell d’exposició considerablement més alt. La falta de descans tèrmic pot afectar especialment les persones grans, les persones amb malalties cròniques, els infants petits i altres col·lectius vulnerables. També pot dificultar el son i augmentar el cansament acumulat durant episodis prolongats de calor.
El rècord de Can Bruixa se suma a un estiu en què Catalunya està registrant altres indicadors preocupants relacionats amb les temperatures. La calor persistent i l’elevada radiació solar també estan afavorint episodis de contaminació per ozó troposfèric, un altre factor que pot agreujar determinats problemes respiratoris i cardiovasculars.
L’evolució de les temperatures nocturnes obliga, a més, a replantejar les polítiques d’adaptació climàtica de les ciutats. La disponibilitat de zones verdes, l’arbrat urbà, l’ombra, la ventilació dels espais públics i la capacitat dels edificis per mantenir temperatures suportables durant la nit adquireixen una importància creixent.
Barcelona ha desenvolupat durant els últims anys diferents mesures per combatre la calor urbana, però la successió de rècords mostra que l’adaptació haurà d’avançar al mateix ritme que canvia el clima. El problema ja no consisteix només a suportar alguns dies excepcionalment càlids, sinó a afrontar estius en què la calor es manté durant la nit i redueix progressivament la capacitat de recuperació de la població.
Amb 52 nits tòrrides registrades fins a mitjan agost, Barcelona torna a trobar-se davant d’un senyal inequívoc que el canvi climàtic ja no és una amenaça futura. Els seus efectes s’estan incorporant al calendari quotidià de la ciutat i obliguen a reforçar les polítiques destinades a protegir la salut i garantir unes condicions de vida habitables durant els mesos més càlids.
