La primera convenció republicana de mig mandat converteix el president en el protagonista absolut mentre els candidats afronten una pregunta incòmoda: com mobilitzar el trumpisme sense convertir les eleccions en un plebiscit sobre Trump
Dallas acull aquesta setmana una escena poc habitual de la política nord-americana: una convenció republicana organitzada específicament per a unes eleccions de mig mandat, amb Donald Trump com a principal protagonista.
El Partit Republicà ha decidit convertir la figura presidencial en l’eix de la seva mobilització de cara al novembre. El missatge és senzill: defensar els resultats de l’Administració, activar la base i conservar el control del Congrés. El problema és que la mateixa figura que pot omplir un acte de campanya també pot convertir-se en el principal argument de l’adversari.
La contradicció es percep fins i tot dins del mateix partit. Alguns republicans que competeixen en curses especialment ajustades han decidit no anar a Dallas i concentrar-se en els seus respectius estats. No necessàriament perquè hagin trencat amb Trump, sinó perquè saben que una campanya local requereix parlar de problemes concrets i que l’associació permanent amb Washington pot resultar menys rendible quan els votants estan preocupats pel preu de la gasolina, dels aliments o per la situació econòmica.
És aquí on la campanya comença a separar-se del soroll habitual dels mítings. El cost de la vida apareix com una preocupació transversal. Segons Reuters/Ipsos, el 47% dels votants registrats considera que serà el factor més important per decidir el seu vot al novembre. I set de cada deu desaproven la gestió presidencial sobre aquesta qüestió.
La guerra amb l’Iran ha complicat encara més l’escenari. El conflicte ha pressionat els preus energètics i ha introduït una qüestió de política exterior en una campanya que els republicans preferirien orientar cap a la immigració, la seguretat i l’economia. Trump sosté que la guerra acabarà després de les eleccions; mentrestant, l’augment dels costos energètics arriba directament a la butxaca dels votants.
A Dallas, per tant, el Partit Republicà intenta resoldre una equació difícil: Trump continua sent indispensable per mobilitzar una part del seu electorat, però pot resultar insuficient per conquerir aquells que decidiran les curses més ajustades.
Els demòcrates, mentrestant, intenten aprofitar aquesta tensió. El Comitè Nacional Demòcrata ha intensificat durant les últimes setmanes les seves operacions d’organització i registre de votants amb l’objectiu declarat de recuperar el control del Congrés.
L’escena nord-americana a començaments de setembre té així menys a veure amb una batalla entre dos partits perfectament alineats que amb una disputa pels electors que poden canviar d’opinió. Independents, joves, votants suburbans i una part de l’electorat llatí tornen a adquirir una importància decisiva.
La pregunta que emergeix des de Texas no és únicament qui aconseguirà reunir més seguidors. És una altra, força més incòmoda: si el Partit Republicà pot convertir l’entusiasme de la seva base en una majoria nacional quan una part del país vota cada vegada més en funció de la seva situació econòmica i del seu cansament polític.
La resposta arribarà el 3 de novembre. Però la batalla per aconseguir-la ja ha començat.









