L’enquesta oficial mostra una societat amb competències àmplies, però la vitalitat d’una llengua es decideix en les converses quotidianes
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, elaborada per Política Lingüística i l’Idescat, confirma un coneixement ampli del català i alhora una distància entre competència i ús. Aquesta esquerda és menys espectacular que un vidre trencat, però determina la salut real d’una llengua.
Saber parlar no garanteix parlar. Moltes persones canvien automàticament de llengua davant una resposta en castellà, fins i tot quan l’interlocutor entén el català. El gest pot néixer de la cortesia, de la inseguretat o de la pressa; repetit milers de vegades, redueix espais d’ús.
La responsabilitat és compartida
No seria just carregar tot el pes sobre els parlants. La disponibilitat lingüística depèn també d’empreses, administracions, sanitat, escola, plataformes i mitjans. Poder ser atès en català sense conflicte és una condició perquè usar-lo sigui normal i no una prova de resistència.
Al mateix temps, les dades oficials assenyalen interès per aprendre’l i incorporar-lo. Aquesta voluntat necessita cursos accessibles, pràctica informal i interlocutors que no canviïn de llengua a la primera paraula. Mantenir el català no exclou ningú; pot oferir una porta més d’entrada a la comunitat.
Reparar l’ús quotidià
La reparació no arribarà amb un únic decret ni amb una campanya puntual. Comença en decisions petites: iniciar converses en català, mantenir-les quan hi ha comprensió, subtitular continguts, garantir atenció i crear espais on els nous parlants puguin equivocar-se sense vergonya. El vidre es repara quan la llengua torna a ser útil, compartida i natural.
