A quatre dies de la primera volta, les enquestes nacionals mostren una cursa presidencial concentrada en Lula (PT) i Flávio Bolsonaro (PL), però amb diferències cada vegada menors entre tots dos. El nou Datafolha registra 40%-36%; Meio/Ideia, 39,4%-38,4%; Palver, 44%-44%; AtlasIntel/Bloomberg, 45,3%-42,2%; BTG/Nexus, 42%-37%; Quaest, 39%-34%; i Indexa/Broadcast, 39%-34%. En una eventual segona volta, els resultats continuen dins de marges estrets i amb empat tècnic en les principals medicions.
Datafolha: 40% per a Lula i 36% per a Flávio
L’enquesta més recent de Datafolha, divulgada el 28 de setembre, manté Lula en el 40% de les intencions de vot per a la primera volta, davant del 36% de Flávio Bolsonaro. Lula havia registrat un 39% en la ronda anterior, mentre que Flávio repetia el 36%. La diferència de quatre punts se situa al límit del marge d’error de l’enquesta, que és de dos punts percentuals per sobre o per sota.
Augusto Cury (Avante) apareix amb un 5%, Ronaldo Caiado (PSD) amb un 4% i Renan Santos (Missão) amb un 3%. Romeu Zema (Novo) i Samara Martins (UP) obtenen un 1% cadascun. La resta de candidats esmentats no arriben a l’1%. Blanc, nul o cap candidat sumen un 5%, mentre que el 2% encara no sap a qui votar.
L’estudi va entrevistar presencialment 2.002 electors de 16 anys o més en 125 municipis, entre els dies 22 i 23 de setembre. L’enquesta té un marge d’error de ±2 punts percentuals, amb un nivell de confiança del 95%, i està registrada al TSE amb el número BR-00304/2026.

Brasil 2026 · Primera volta. Intenció de vot per a la primera volta segons l’enquesta més recent de Datafolha, realitzada els dies 22 i 23 de setembre de 2026. Lula registra un 40% i Flávio Bolsonaro, un 36%. Datafolha · elaboració pròpia.
La disputa arriba a la recta final amb diferències petites entre instituts
Les enquestes realitzades durant l’última setmana mostren una fotografia heterogènia, però coincideixen a situar Lula i Flávio Bolsonaro com els dos principals noms de la cursa.
A Meio/Ideia, divulgada el 30 de setembre, Lula registra un 39,4% i Flávio Bolsonaro un 38,4%, una diferència de tot just un punt percentual. Palver, publicada el 29 de setembre, registra un empat de 44%-44%. AtlasIntel/Bloomberg mesura un 45,3% per a Lula i un 42,2% per a Flávio. BTG/Nexus registra 42%-37%; Quaest, 39%-34%; i Indexa/Broadcast, 39%-34%.
Les diferències entre aquests resultats s’han d’interpretar d’acord amb la metodologia i la data de cada estudi. No es tracta d’una única sèrie estadística: els instituts utilitzen mostres, mètodes de recollida i marges d’error diferents. En particular, Meio/Ideia es va realitzar per telèfon, Palver mitjançant un qüestionari en línia, AtlasIntel mitjançant reclutament digital aleatori, BTG/Nexus per telèfon, Quaest mitjançant entrevistes presencials i Indexa mitjançant entrevistes telefòniques.

Brasil 2026 · Lula i Flávio per institut. Primera volta en les enquestes nacionals més recents. Els resultats corresponen a estudis realitzats amb metodologies i dates de camp diferents i, per tant, no constitueixen una única sèrie estadística. Datafolha, Meio/Ideia, Palver, AtlasIntel/Bloomberg, BTG/Nexus, Quaest i Indexa/Broadcast · elaboració pròpia.
L’evolució recent
L’evolució de les últimes setmanes mostra una reducció de la distància entre les dues principals candidatures en algunes sèries, tot i que el moviment no és uniforme.
A Datafolha, Lula va passar del 39% al 40% entre les rondes de setembre, mentre que Flávio va passar del 35% al 36% i després es va mantenir en el 36%. La diferència, que era de quatre punts en la primera mesura de setembre, va arribar a tres punts en la ronda anterior i es va situar novament en quatre punts en l’última.
A AtlasIntel/Bloomberg, Lula va passar del 44,1% al 45,3%, mentre que Flávio va passar del 41,7% al 42,2%. La distància entre tots dos va passar de 2,4 a 3,1 punts percentuals.
La nova enquesta d’Indexa/Broadcast, per la seva banda, registra Lula en el 39% i Flávio en el 34%. La sèrie de l’institut mostra que Lula va passar del 38% al 39%, mentre que Flávio es va mantenir en el 34%.
Aquestes oscil·lacions s’han de llegir com a moviments dins de cada sèrie i no com una trajectòria única de l’elecció.

Brasil 2026 · Evolució recent. Evolució de les intencions de vot de Lula i Flávio Bolsonaro dins de les sèries Datafolha i AtlasIntel/Bloomberg. Cada institut es presenta per separat per evitar combinar metodologies diferents. Datafolha i AtlasIntel/Bloomberg · elaboració pròpia.
Segona volta: empat tècnic en les principals medicions
L’escenari de segona volta continua sent especialment ajustat.
Datafolha registra un 47% per a Lula i un 45% per a Flávio Bolsonaro. La diferència de dos punts coincideix exactament amb el marge d’error de l’enquesta.
Meio/Ideia registra un escenari encara més tancat, amb un 48,5% per a Lula i un 48% per a Flávio. Palver situa Flávio amb un 47% i Lula amb un 45%. AtlasIntel/Bloomberg mesura un 47,7% per a Flávio i un 47,6% per a Lula. BTG/Nexus registra un 46% per a Lula i un 44% per a Flávio, mentre que Quaest situa tots dos en el 42%. Indexa/Broadcast mesura un 43% per a Lula i un 42% per a Flávio.
El conjunt d’aquests estudis no constitueix una predicció del resultat electoral. El que mostren són fotografies preses en moments i amb metodologies diferents. La proximitat entre els percentatges fa especialment rellevant considerar el marge d’error de cada enquesta.

Brasil 2026 · Segona volta. Simulacions recents de segona volta entre Lula i Flávio Bolsonaro. Les diferències s’han d’interpretar juntament amb el marge d’error de cada enquesta. Datafolha, Meio/Ideia, Palver, AtlasIntel/Bloomberg, BTG/Nexus, Quaest i Indexa/Broadcast · elaboració pròpia.
La resta de candidats i la concentració de la disputa
Els candidats situats per darrere de Lula i Flávio presenten diferències més pronunciades entre els diferents instituts.
A Datafolha, Augusto Cury obté un 5%, Ronaldo Caiado un 4% i Renan Santos un 3%. A BTG/Nexus, Cury i Caiado arriben al 5% cadascun i Renan Santos, al 4%. Quaest registra un 4% per a Cury i Caiado i un 3% per a Renan. AtlasIntel/Bloomberg situa Renan en el 5,2%, Cury en el 2% i Caiado en l’1,8%.
L’enquesta Meio/Ideia presenta una distribució diferent: Cury arriba al 6,7%, Renan Santos al 4,5%, Caiado al 4,4% i Zema al 3,5%.
Aquestes variacions mostren que l’anomenat segon grup conserva capacitat per modificar la distribució del vot, però també que els seus percentatges són molt menors que els de les dues candidatures principals en la majoria dels estudis recents.
Decisió de vot i rebuig
El nou Datafolha també registra un augment en la proporció d’electors que consideren definit el seu vot. Entre els qui tenen una opció per a la primera volta, exclosos els indecisos, el 80% afirma estar completament decidit, davant del 76% de la setmana anterior. Entre els electors de Lula, el 87% considera definit el seu vot; entre els de Flávio, el percentatge arriba al 85%.
La mateixa enquesta registra un empat en el rebuig: el 45% dels entrevistats afirma que no votaria de cap manera per Flávio Bolsonaro, i el mateix percentatge diu el mateix respecte de Lula.
A Indexa/Broadcast, el rebuig registrat és del 51% per a Flávio i del 50% per a Lula. L’institut mesura, a més, un potencial electoral del 48% per a Lula i del 47% per a Flávio quan se sumen els qui diuen que segurament votarien per ells i els qui consideren que podrien fer-ho.







