Des del 2011-2015, amb Mariano Rajoy al capdavant del govern, cap legislatura espanyola ha arribat al final del mandat
Les eleccions anticipades al Congrés dels Diputats del pròxim 29 de novembre, anunciades aquest dilluns per Pedro Sánchez, tornaran a portar els ciutadans espanyols a les urnes per elegir les Corts Generals. Seran els sisens comicis generals convocats en només onze anys, una successió electoral que evidencia la dificultat per completar les legislatures des de l’etapa de govern de Mariano Rajoy.
Des del cicle 2011-2015, l’últim en què una legislatura va arribar al seu final previst, cap executiu espanyol ha aconseguit completar tot el mandat al Congrés. Les últimes eleccions generals es van celebrar el 23 de juliol de 2023, després que el PSOE obtingués mals resultats en les eleccions municipals del maig. El PP va ser la força més votada, però Sánchez va aconseguir reunir els suports necessaris per continuar al govern.
Els comicis de 2023 arribaven després d’un altre període d’inestabilitat electoral. El novembre de 2019 els espanyols ja havien tornat a votar, en aquella ocasió després que Pedro Sánchez no aconseguís superar el debat d’investidura del juliol.
En total, des del 2015 s’han celebrat sis eleccions generals: el desembre de 2015, el juny de 2016, l’abril de 2019, el novembre de 2019, el juliol de 2023 i ara, el novembre de 2026.
Cap legislatura completa des de Rajoy
La nova convocatòria anticipada posa fi abans d’hora a una altra legislatura. Mariano Rajoy continua sent, així, l’últim president del govern espanyol que ha completat un mandat al Congrés, el corresponent a la majoria absoluta obtinguda pel PP el 2011 i que es va allargar fins al 2015.
La legislatura següent, iniciada el 2016, tampoc va arribar al final previst. El període va quedar marcat per la moció de censura contra Rajoy, aprovada el 31 de maig de 2018, que va permetre a Pedro Sánchez arribar per primera vegada a la presidència del govern.
Menys d’un any després, Sánchez va convocar eleccions per al 28 d’abril de 2019. El PSOE va guanyar aquells comicis amb 123 diputats, però no va aconseguir els suports suficients per formar govern. El bloqueig institucional va desembocar en una nova convocatòria electoral el novembre d’aquell mateix any.
En aquesta segona cita, els socialistes van perdre tres escons, però Sánchez sí que va poder reunir els suports parlamentaris necessaris per ser investit president.
El següent mandat també estava cridat a arribar fins a la tardor de 2023. Però els resultats de les eleccions municipals del maig van portar Sánchez a avançar les generals al juliol. El PSOE va obtenir 121 diputats i va quedar per darrere del PP, que en va aconseguir 137. Malgrat perdre les eleccions, els socialistes van poder articular una majoria parlamentària i Sánchez va tornar a ser investit.
Un altre avançament electoral
La nova convocatòria torna a escurçar el calendari. Les eleccions s’havien de celebrar el juliol de l’any que ve, però Sánchez ha decidit avançar-les després que el Congrés rebutgés els dos decrets relacionats amb l’habitatge.
D’aquesta manera, el president del govern espanyol haurà afrontat quatre legislatures al capdavant de l’executiu i no haurà pogut completar-ne cap fins al final previst.
El 29-N serà, per tant, una nova cita electoral en un període marcat per la repetició dels comicis, les investidures fallides, les mocions de censura i els avançaments electorals. Un patró que contrasta amb l’última legislatura completada al Congrés, la que va transcórrer entre el 2011 i el 2015.
