Els antecedents familiars, el consum de substàncies i l’estat d’ànim són determinants
L’Hospital de Bellvitge i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han participat en un estudi que identifica tres factors clínics que ajuden a detectar el risc de conductes relacionades amb el suïcidi en persones amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC). Els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn de l’estat d’ànim (és a dir, un trastorn afectiu, com la depressió o el trastorn bipolar), i els antecedents de consum problemàtic de substàncies són determinants per preveure conductes suïcides, segons la investigació que s’ha publicat a la revista Psychiatry Research.
El resultat és especialment rellevant perquè aquestes tres dades ja es recullen habitualment en la història clínica. Tot i haver analitzat múltiples combinacions de variables mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial i machine learning, l’equip de recerca va comprovar que el model amb millor capacitat predictiva es basava només en aquests tres factors. A partir d’aquestes variables clíniques fàcils d’obtenir, el model permet identificar quines persones presenten un risc més elevat de conducta suïcida, tot i que no permet determinar amb certesa què passarà en una persona concreta.
El treball ha estudiat una cohort de 199 persones amb TOC ateses a la Unitat de TOC de l’Hospital de Bellvitge i seguides durant una mitjana de 17,8 anys.
El model, però, no permet predir amb certesa què passarà en una persona concreta. La seva capacitat predictiva és moderada i els resultats s’han obtingut en una única cohort, de manera que els autors plantegen aquests factors com a elements de suport a la valoració clínica i assenyalen que cal validar-los en mostres més grans i diverses.
Risc elevat de suïcidi
El trastorn obsessivocompulsiu és un trastorn psiquiàtric caracteritzat per pensaments, imatges o impulsos intrusius que generen un malestar important (les obsessions) i que poden portar la persona a repetir conductes o rituals mentals (les compulsions) per intentar reduir l’angoixa. Tot i que històricament s’havia considerat que el risc de suïcidi en les persones amb TOC era similar al de la població general, la recerca dels darrers anys ha mostrat que presenten un risc més elevat de pensaments i conductes suïcides.
“El risc de conductes relacionades amb el suïcidi en persones amb TOC és més elevat que a la població general. Un dels elements que cal tenir en compte és que moltes persones amb TOC presenten també altres trastorns associats, com la depressió o l’ansietat”, explica Cinto Segalàs, de la Unitat de TOC del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i membre del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL.
Tres factors que ja es poden valorar a la consulta
L’equip investigador va analitzar diferents combinacions de variables clíniques i sociodemogràfiques per determinar quines aportaven més informació sobre el risc. Les tres que, combinades, van oferir els millors resultats van ser els antecedents familiars de suïcidi, la presència d’un trastorn afectiu i els antecedents de consum problemàtic de substàncies. La gravetat dels símptomes del TOC, en canvi, no va millorar de manera substancial la capacitat predictiva.
La principal implicació clínica és que no cal aplicar l’algoritme a cada pacient perquè els resultats siguin útils. Els tres factors ja formen part de la informació que habitualment poden recollir psiquiatres i psicòlegs clínics durant la valoració.
“Les variables ja les tenim en compte a la pràctica clínica. No és que apliquem l’algoritme a cada pacient, però si una persona presenta aquests factors, hi hem d’estar més alerta: podem fer un seguiment més freqüent, valorar si cal ajustar el tractament o mobilitzar més recursos assistencials. L’objectiu és adaptar el seguiment al risc i a les necessitats de cada persona”, afegeix Segalàs.
Una mirada a gairebé dues dècades d’evolució
Un dels punts forts del treball és la durada del seguiment. Les 199 persones incloses en la cohort van ser seguides durant una mitjana de 17,8 anys, fet que permet estudiar el risc des d’una perspectiva longitudinal i no només a partir d’una fotografia puntual.
“La majoria d’estudis són transversals: et donen una fotografia de com està la persona en un moment concret. El TOC pot tenir una evolució llarga i, en alguns casos, crònica, i per això ens interessa saber com evoluciona aquest risc al llarg del temps”, explica Segalàs.
Una eina d’orientació, no de certesa
L’equip investigador insisteix que els resultats no s’han d’interpretar com una fórmula capaç d’anticipar una conducta individual. El model presenta una capacitat predictiva moderada i l’estudi s’ha realitzat amb una mostra limitada procedent d’una única unitat especialitzada. Per això, els resultats s’han d’entendre com una primera eina d’orientació que necessita validació en cohorts més grans i diverses.
De cara al futur, l’equip vol aprofundir en la relació entre el trauma infantil i altres factors de risc i ampliar la mostra en col·laboració amb altres unitats de TOC. “Ens interessa comprovar si el trauma infantil, encara que no millori directament la predicció del risc de suïcidi, pot estar relacionat amb el desenvolupament d’un trastorn afectiu, que sí que és un dels factors identificats. També volem ampliar la mostra, en contacte amb altres unitats de TOC d’arreu d’Europa i del món, per millorar la fiabilitat del model”, conclou l’especialista.
Parlar-ne i buscar ajuda
Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, Segalàs recorda que el suïcidi és una conducta complexa i multifactorial que no es pot atribuir a una única causa ni està sempre vinculada a un trastorn mental.
“El missatge més important és no evitar el tema. Si una persona expressa idees de suïcidi o un patiment intens, cal buscar ajuda professional”, assenyala.








