CATALUNYA, EL NOU ESCENARI DE LA POLÍTICA ESPANYOLA
Catalunya torna a ocupar un lloc central en l’anàlisi de les pròximes eleccions generals. Però l’escenari polític presenta diferències substancials respecte de convocatòries anteriors. L’enfrontament entre independentisme i constitucionalisme ha deixat de ser l’únic element que determina el comportament electoral.
La competència entre les diferents forces polítiques es desenvolupa ara al voltant de tres eixos fonamentals: la concentració del vot progressista, la reorganització de l’electorat independentista i la disputa entre el Partit Popular i Vox.
Els estudis algorítmics del Grup 27, complementats amb un component d’anàlisi sociològica —el que anomenem el nostre ADN sociològic—, sustenten una interpretació definida de l’evolució electoral catalana.
La nostra tesi situa el PSC com a primera força política, ERC en segona posició i Vox en tercera, mentre que el Partit Popular quedaria relegat al sisè lloc.
No presentem aquesta classificació com un resultat electoral consumat, sinó com la conclusió de l’escenari que defensem a partir dels nostres models de treball. Per validar-la, caldrà contrastar les dades d’intenció de vot i les transferències entre partits.
EL PSC, EL VOT ÚTIL DE L’ESQUERRA
El primer element que cal tenir en compte és que les enquestes són una fotografia del moment en què es fan. No incorporen necessàriament tots els moviments electorals que es poden produir durant les setmanes de campanya.
A Catalunya, la hipòtesi de concentració del vot progressista al voltant del PSC adquireix una rellevància especial.
El comportament de l’electorat d’Esquerra Republicana, Comuns, Sumar i Podemos, així com el dels ciutadans que encara no han decidit el seu vot, serà determinant.
Les enquestes reflecteixen la intenció de vot abans de la campanya, però no poden anticipar del tot el comportament de les persones que decidiran el seu vot quan arribi el moment de triar govern.
Aquest fenomen també mereix atenció al conjunt d’Espanya. El PSOE es pot beneficiar d’una concentració del vot progressista, tot i que el seu abast dependrà de la participació, de les candidatures que es presentin i de les decisions dels electors.
L’experiència de les eleccions generals del juliol del 2023 constitueix un antecedent rellevant per estudiar els canvis en la intenció de vot durant una campanya.
Tanmateix, la hipòtesi del vot útil no s’ha de confondre amb un transvasament automàtic de suports. També es poden produir mobilitzacions favorables a altres candidatures d’esquerres.
VOX I ALIANÇA CATALANA: LA HIPÒTESI D’UNA TRANSFERÈNCIA SUPERIOR AL 40 %
El segon element de l’anàlisi es troba en la competència entre Vox i Aliança Catalana.
Tot i que totes dues organitzacions mantenen posicions radicalment diferents sobre la independència de Catalunya, determinades qüestions relacionades amb la immigració, la identitat i la seguretat poden generar espais de competència electoral.
El fet que un ciutadà doni suport a Aliança Catalana en unes eleccions autonòmiques no implica necessàriament que mantingui aquesta preferència en unes eleccions generals.
Precisament per això, és rellevant examinar què passa amb aquest electorat quan canvia l’àmbit de la convocatòria.
El Grup 27 defensa una hipòtesi especialment rellevant per interpretar la competència electoral catalana: més del 40 % dels votants d’Aliança Catalana podria traslladar el seu suport a Vox en unes eleccions generals, especialment en un escenari en què Aliança Catalana no presentés candidatura.
Segons aquesta interpretació, una segona part d’aquest electorat trobaria en Junts una alternativa vinculada a l’espai nacionalista català, mentre que la transferència cap al Partit Popular seria residual.
L’estimació respon a una convicció analítica del Grup 27, no pas a una transferència de vot demostrada mitjançant dades individuals o matrius demoscòpiques verificades.
Per comprovar-la, caldria examinar les preferències de segona opció dels votants d’Aliança Catalana, distingir entre eleccions autonòmiques i generals i tenir en compte també l’abstenció.
La importància d’aquesta hipòtesi rau en el fet que permet estudiar una competència electoral que no s’explica únicament a través de la divisió tradicional entre independentisme i constitucionalisme.
EL PARTIT POPULAR I L’ESTRATÈGIA D’ALBIOL
La informació publicada per ABC sobre el possible protagonisme de Xavier García Albiol en la campanya nacional del Partit Popular introdueix una qüestió addicional.
Albiol té una trajectòria municipal rellevant a Badalona, on ha aconseguit una implantació electoral pròpia.
Tanmateix, el comportament de l’electorat en unes eleccions municipals no es pot traslladar directament al conjunt de Catalunya.
La qüestió és determinar si la seva presència a la campanya pot modificar les preferències electorals més enllà de Badalona.
La competència amb Vox, la distribució territorial del vot conservador i la fortalesa d’altres formacions catalanes
La hipòtesi del Grup 27 sobre una transferència residual de votants d’Aliança Catalana cap al Partit Popular constitueix una variable addicional per estudiar la posició electoral d’aquesta formació.
EL DETERIORAMENT TERRITORIAL DEL PARTIT POPULAR I LA COMPETÈNCIA AMB VOX
L’anàlisi de Catalunya adquireix una dimensió nacional quan es relaciona amb altres hipòtesis territorials del Grup 27: la cinquena posició del PP al País Basc i el seu possible desplaçament a la segona o tercera posició en algunes de les quinze circumscripcions que hem identificat com a especialment disputades.
No es tracta únicament d’examinar el percentatge nacional de vot del Partit Popular. La qüestió és com es distribueixen territorialment els seus suports i quines conseqüències pot tenir aquesta distribució en la representació parlamentària.
El segon component de la nostra interpretació és el possible desplaçament d’electors del Partit Popular cap a Vox.
A Catalunya, aquest fenomen s’ha d’estudiar conjuntament amb la hipòtesi de transferència de més del 40 % de l’electorat d’Aliança Catalana cap a Vox, amb una altra part orientada cap a Junts i una captació residual per part del PP.
Per al Grup 27, l’evolució de la competència entre el PP i Vox és una variable fonamental per interpretar els canvis en el mapa electoral espanyol.
Una davallada del PP no implica necessàriament un augment equivalent de Vox. També hi intervenen l’abstenció, la mobilització de nous votants i els moviments cap a altres candidatures.
Per això, per demostrar un transvasament efectiu, necessitem distingir entre la caiguda d’un partit i l’origen dels nous suports de l’altre.
QUATRE PROVÍNCIES, UNA MATEIXA BATALLA ELECTORAL
La distribució dels escons catalans exigeix una anàlisi diferenciada de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Barcelona concentra el nombre més gran de diputats i té un pes decisiu en el resultat global. Tanmateix, Girona, Lleida i Tarragona presenten característiques electorals diferents, tant pel que fa a la implantació dels partits com a la magnitud de les seves circumscripcions.
L’aplicació del sistema D’Hondt converteix la disputa pels últims escons en una variable fonamental.
Un desplaçament relativament petit de vots pot tenir conseqüències diferents segons la província.
La concentració del vot progressista, els moviments entre Vox i Aliança Catalana i l’evolució del Partit Popular constitueixen les principals variables de l’escenari electoral català que planteja el Grup 27.
LA CAMPANYA ELECTORAL POT MODIFICAR LA FOTOGRAFIA DE LES ENQUESTES
Els estudis demoscòpics fets abans de l’inici d’una campanya permeten identificar tendències, però no ofereixen una imatge definitiva del comportament electoral.
La participació, els debats, la percepció de les alternatives de govern i l’evolució dels esdeveniments polítics poden modificar les preferències dels ciutadans.
El resultat electoral no depèn únicament dels suports que té cada partit quan comença la campanya, sinó també de com evolucionen fins al dia de la votació.
Aquesta consideració adquireix una importància especial quan s’estudien circumscripcions en què petites variacions percentuals poden alterar l’assignació de diputats.
CONCLUSIÓ: CATALUNYA I LA RECONFIGURACIÓ DEL MAPA ELECTORAL
Catalunya és un territori fonamental per analitzar les transformacions del sistema polític espanyol.
El Grup 27 planteja un escenari caracteritzat per la concentració del vot progressista al voltant del PSC, la possible captació per part de Vox de més del 40 % de l’electorat d’Aliança Catalana en unes eleccions generals sense candidatura d’aquesta formació i una posició relativa del Partit Popular condicionada per la competència amb les altres candidatures.
La hipòtesi també inclou una transferència parcial cap a Junts i una captació residual per part del PP.
L’anàlisi territorial permet plantejar una qüestió que les mitjanes nacionals poden amagar: un partit pot conservar un percentatge significatiu de vots en el conjunt d’Espanya i, alhora, experimentar canvis importants en la seva posició relativa dins de determinades circumscripcions.
La tesi del Grup 27 vincula tres fenòmens: la concentració del vot progressista, la competència entre el PP i Vox i les diferències territorials en la distribució d’escons.
L’evolució d’aquestes variables durant la campanya permetrà contrastar l’escenari plantejat al titular.
Perquè les eleccions no es decideixen únicament en els percentatges d’una enquesta. Es decideixen a les urnes, província a província, quan els ciutadans exerceixen lliurement el seu dret a vot.
