El jove legislador d’origen mexicà vol conquerir l’alcaldia de Rhode Island amb un programa centrat en el cost de la vida i els serveis públics. La seva candidatura reflecteix l’avenç d’una esquerra municipal que pretén reduir la influència dels grans interessos econòmics.
La crisi de l’habitatge i l’encariment de la vida s’han convertit en el punt de partida d’una nova generació de candidatures progressistes als Estats Units. A Providence, capital de Rhode Island, David Morales vol traslladar aquesta agenda al govern municipal. Amb 28 anys, el legislador d’origen mexicà aspira a convertir-se en alcalde amb un programa que combina la regulació dels lloguers, el reforç de l’educació pública i la protecció de les comunitats migrants.
El seu ascens polític va començar molt abans de l’actual campanya. El 2020, quan tenia 22 anys, va obtenir un escó a la Cambra de Representants de Rhode Island i es va convertir en un dels legisladors llatins més joves de l’estat. Ara arriba a la disputa municipal després d’imposar-se a les primàries demòcrates a l’alcalde en exercici, Robert Smiley, amb el suport de figures progressistes com Bernie Sanders. La votació està prevista per al 3 de novembre, i el mandat, si finalment és elegit, començaria al gener.
L’experiència familiar explica una part de les seves prioritats. Morales va créixer a Califòrnia, criat per una mare mexicana que tirava endavant la família encadenant diferents feines. Durant l’adolescència, també va treballar al camp els caps de setmana. Més endavant, va estudiar Estudis Urbans a la Universitat de Califòrnia a Irvine i va cursar un màster en Afers Públics a la Universitat de Brown. La seva campanya ha convertit aquesta trajectòria en un argument per defensar polítiques adreçades a les persones que pateixen amb més intensitat l’augment de les despeses quotidianes.
Al centre del seu programa hi ha una proposta per limitar al 4 % anual les pujades dels lloguers. Morales sosté que els preus de l’habitatge a Providence han augmentat més d’un 40 % en sis anys i considera que l’accés a un habitatge s’ha convertit en una barrera per a les famílies treballadores. A aquesta mesura hi afegeix més recursos per a les escoles públiques, la contractació de docents bilingües i l’ampliació dels serveis de suport psicològic i social per als estudiants.
La política migratòria constitueix un altre front de la seva proposta. Davant l’enduriment de les actuacions federals, Morales planteja reforçar l’assistència jurídica municipal i preparar mecanismes per impugnar davant dels tribunals aquelles mesures del Servei d’Immigració i Control de Duanes que, segons el criteri de la seva Administració, vulnerin drets. També defensa una protecció més gran per a les famílies afectades per les separacions derivades dels procediments migratoris.
Pel que fa al finançament polític, el candidat sosté que les decisions públiques han de respondre a les necessitats dels residents i no als interessos de les grans empreses. El seu rebuig a les donacions corporatives forma part d’una estratègia que busca diferenciar el seu projecte de les estructures polítiques tradicionals.
La candidatura comparte rasgos con el movimiento del socialismo democrático que ganó visibilidad nacional durante las campañas presidenciales de Bernie Sanders y que posteriormente amplió su presencia en gobiernos locales. El precedente de Zohran Mamdani en Nueva York ha reforzado la atención sobre esta corriente, aunque cada ciudad presenta condiciones políticas y económicas propias.
Les eleccions de Providence posaran a prova la capacitat de convertir les reivindicacions sobre habitatge, serveis públics i drets socials en una majoria electoral. Per a Morales, la qüestió central és qui ha d’orientar el pressupost municipal i a quines necessitats ha de respondre el poder local.
