L’adjudicació d’un contracte superior a 1.000 milions d’euros per a vuit municipis metropolitans afronta una decisió decisiva el 29 d’octubre. L’extraordinària rebaixa econòmica presentada per Aguas de Barcelona obre interrogants sobre la viabilitat de les inversions i amenaça de traslladar el procediment als tribunals
L’adjudicació del contracte d’abastament d’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’aproxima a una decisió que pot marcar el futur d’un servei públic essencial durant els propers 25 anys. Tot i això, el que hauria de constituir un procediment administratiu recolzat per les màximes garanties tècniques i econòmiques amenaça de convertir-se en un prolongat conflicte jurídic.
El 29 d’octubre vinent, el Consell Metropolità té previst abordar l’adjudicació d’una concessió superior a 1.000 milions d’euros, que afecta aproximadament 250.000 habitants de vuit municipis: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, la Palma de Cervelló, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana.
L’expedient 904143/25 preveu inversions per valor de 168,7 milions d’euros per modernitzar infraestructures, renovar xarxes i garantir la qualitat de l’abastament.
La controvèrsia sorgeix de l’oferta presentada per Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), que pertany al grup Veolia, que ha obtingut la primera posició del concurs amb 100 punts i una baixa del 60% en determinats preus unitaris vinculats a les inversions.
Una reducció d’aquesta magnitud planteja una pregunta inevitable: es pot garantir l’execució de les actuacions compromeses amb uns preus tan extraordinàriament reduïts?
Una baixa del 60% que desborda els paràmetres habituals
El 29 de setembre passat, el Consell Metropolità va aprovar la classificació de les sis ofertes presentades. SGAB va obtenir la puntuació més alta, davant d’altres candidatures, entre elles la unió temporal d’empreses formada per Aqualia i Aguas de Valencia.
Segons l’acta número 4 de la mesa de contractació, Veolia va presentar una reducció del 60% en el criteri B1, corresponent als preus unitaris utilitzats per redactar projectes i memòries valorades de les inversions.
Convé precisar que aquest percentatge no significa una reducció equivalent a les tarifes dels consumidors ni a l’import global de la concessió. Però tampoc no se’n pot minimitzar la transcendència.
Els preus unitaris constitueixen una referència econòmica rellevant per determinar el cost de determinades actuacions. Una reducció tan pronunciada exigeix demostrar que els treballs es podran executar sense comprometre les condicions tècniques, els materials, els costos laborals ni les obligacions contractuals.
Una baixa del 60% no es pot acceptar com una simple victòria de la competència econòmica: exigeix demostrar, amb proves extraordinàriament sòlides, que no comprometrà l’execució de les inversions. L’administració ha de preguntar-se quines circumstàncies objectives permeten una reducció semblant. Economia d’escala? Acords excepcionals amb proveïdors? Innovacions tecnològiques? Una estructura de costos substancialment diferent?
Les respostes han de trobar-se en documents econòmics verificables, no en declaracions genèriques sobre la capacitat empresarial del licitador.
Les ofertes anormalment baixes i la responsabilitat administrativa
Durant el procediment, tres de les sis ofertes van quedar inicialment sotmeses a presumpció d’anormalitat d’acord amb els paràmetres establerts als plecs. Entre elles hi havia la proposta de SGAB.
Les empreses afectades van presentar les justificacions i els serveis tècnics de l’AMB van considerar suficients les explicacions aportades per admetre-les. Tot i això, l’acceptació administrativa d’una oferta no equival a acreditar definitivament la seva viabilitat econòmica.
L’article 149 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, estableix un procediment específic per examinar les ofertes anormalment baixes. La normativa no impedeix presentar reduccions econòmiques extraordinàries, però exigeix justificar satisfactòriament que es poden complir les obligacions compromeses.
Precisament aquí apareix el principal interrogant jurídic del procediment. Una reducció del 60% obliga a fer un examen especialment rigorós dels costos, recursos necessaris i condicions d’execució. No n’hi ha prou que l’empresa afirmi que pot complir. Cal que l’administració comprovi prou com vol fer-ho.
I com més extraordinària resulti l’oferta, més importància adquireixen la profunditat de l’anàlisi tècnica i la motivació de la decisió administrativa.
Un contracte que pot néixer judicialitzat
La controvèrsia es podria concentrar en la suficiència de les justificacions econòmiques, la valoració realitzada pels serveis tècnics i la motivació administrativa. La jurisprudència ha establert que les ofertes sotmeses a presumpció d’anormalitat s’han de sotmetre a un examen efectiu, sense que resulti suficient una acceptació sense fonamentació adequada.
Si s’acredita que els informes tècnics no justifiquen suficientment la viabilitat dels preus oferts, l’adjudicació podria ser anul·lada. Fins i tot podria resultar necessària la retroacció del procediment per fer una nova valoració d’acord amb les exigències legals.
Tot i això, la baixa del 60% no constitueix, per si sola, una causa automàtica de nul·litat. La solidesa duna eventual impugnació dependrà del contingut dels informes i de les justificacions incorporades a lexpedient. L’AMB corre el risc d’adjudicar un contracte per a 25 anys la primera gran controvèrsia del qual no sigui la qualitat de l’aigua, sinó la legalitat de la decisió que permet gestionar-la.
La possibilitat de judicialització no s’hauria de considerar una qüestió secundària quan estan compromesos un servei essencial i una concessió de semblant dimensió.
168,7 milions en inversions que cal executar
La qüestió econòmica tampoc no acaba amb l’adjudicació. Els 168,7 milions d’euros previstos per a inversions representen compromisos destinats a millorar les infraestructures i garantir el funcionament de l’abastament durant les properes dècades.
L’interès públic exigeix comprovar que les reduccions ofertes són compatibles amb l’execució real d’aquestes actuacions. Una oferta fonamentada insuficientment podria generar controvèrsies posteriors sobre costos, modificacions contractuals, retards o dificultats d’execució.
No es tracta d’afirmar que aquestes circumstàncies es produeixin necessàriament, sinó d’impedir que una decisió administrativa insuficientment justificada les pugui afavorir.
L’administració metropolitana té l’obligació de protegir tant els recursos públics com la continuïtat i la qualitat del servei. La competència entre empreses ha de servir per millorar les condicions de contractació, mai per traslladar incerteses econòmiques al futur.
El 29 d’octubre, una decisió sota la lupa
La reunió prevista del Consell Metropolità és un moment decisiu. La classificació aprovada al setembre va situar SGAB en primera posició, però encara no representava l’adjudicació definitiva. El procediment requeria completar les comprovacions documentals corresponents.
Abans d‟adoptar una decisió d‟aquesta transcendència, l‟AMB hauria de poder acreditar que la justificació econòmica de l‟oferta ha estat examinada amb la profunditat necessària. També hauria de garantir la transparència del procediment, respectant els límits legals de confidencialitat, i explicar per què considera viable una reducció de semblant magnitud.
No es qüestiona el dret de Veolia a competir ni presentar una proposta econòmicament agressiva. Es qüestiona si una administració pot assumir-ne responsablement una oferta extraordinària sense disposar de garanties igualment extraordinàries. La diferència és fonamental.
Una adjudicació que pot acabar als tribunals
L’Àrea Metropolitana de Barcelona afronta una decisió que supera àmpliament el resultat d’una licitació. El que hi ha en joc és la seguretat jurídica d’una concessió milionària, l’execució d’inversions essencials i la confiança ciutadana en els procediments de contractació pública.
L’acceptació d’una baixa del 60% pot ser legal si hi ha prou justificació tècnica i econòmica. Però també es pot convertir en el punt més vulnerable de l’adjudicació si aquesta justificació no supera un examen rigorós. El risc d’impugnació és rellevant i la possibilitat d’anul·lació no es pot descartar.
Una administració responsable no hauria de conformar-se amb adjudicar el contracte més avantatjós sobre el paper; ha de garantir que les seves condicions siguin realitzables i jurídicament defensables durant els propers 25 anys.
L’AMB encara és a temps d’aclarir els dubtes mitjançant una motivació exhaustiva, transparent i recolzada documentalment. Si no, una decisió destinada a assegurar l’abastament d’aigua de vuit municipis podria acabar convertida en una prolongada controvèrsia judicial.
I llavors la pregunta ja no serà qui va guanyar el concurs, sinó per què es va acceptar una oferta la viabilitat econòmica de la qual no hagués quedat prou demostrada.
