Les tardes de tardor conviden a recuperar una lectura escollida per gust i lliure d’objectius
Hi ha llibres que es compren amb entusiasme i que, en arribar a casa, es converteixen en un petit deute. Ens esperen en una pila que sembla recordar-nos tot el que ens queda per fer. Entre els objectius de llegir més i les llistes de títols imprescindibles, de vegades perdem de vista una raó suficient per obrir una pàgina: que ens vingui de gust.
Defenso una lectura menys pendent del rendiment. Podem passar una tarda amb un conte, tornar a una novel·la coneguda o deixar un llibre que no ens està dient res. La cultura no perd valor perquè renunciem a convertir-la en un marcador. Al contrari, potser recupera una relació més íntima amb la nostra curiositat.
L’escriptor i docent Daniel Pennac inclou la possibilitat d’abandonar i rellegir entre els seus drets del lector, recollits en un material docent de la Universitat Nacional de La Plata. Aquesta llibertat permet tractar la lectura com una relació, amb trobades felices i d’altres que no arriben a produir-se.
Un racó còmode ajuda, però no cal esperar que la casa estigui en silenci i que tinguem una hora perfecta. Podem portar el llibre a la bossa o aprofitar una estona que normalment es perd canviant de pantalla. També podem escoltar un audiollibre quan ens resulti més accessible. El format hauria de facilitar la trobada amb el text, no convertir-se en una altra prova que cal superar.
La psicòloga clínica Mireia Martí esmenta la lectura entre els espais personals que poden tenir cabuda durant les festes, en les pautes del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. M’interessa aquesta idea de reservar temps per a un mateix, sense prometre que una novel·la resoldrà allò que necessita un altre tipus de cura.
Les biblioteques permeten explorar sense que cada intent exigeixi una compra. Podem demanar orientació, triar un llibre breu o provar un gènere al qual mai no ens hem acostat. Parlar després del que hem llegit també pot ser un plaer, sempre que la conversa admeti dubtes, discrepàncies i la possibilitat de no haver-ho entès tot.
Aquesta tardor no proposaria una xifra de llibres acabats. Proposaria trobar-ne algun al qual vulguem tornar l’endemà. Potser caldrà provar-ne diversos abans i potser un ens acompanyarà durant setmanes. Quan una història aconsegueix fer-se un lloc en la vida quotidiana, el temps dedicat a llegir deixa de semblar una obligació pendent. Es converteix en una estona que desitgem recuperar.
