L’operatiu ha recreat la caiguda d’un avió al mar durant l’aproximació a l’aeroport i ha mobilitzat 41 víctimes simulades i desenes d’efectius
Els serveis d’emergència han posat a prova la seva capacitat de resposta davant d’un accident aeri amb víctimes en un simulacre desenvolupat a la costa del Prat de Llobregat. L’exercici, organitzat per l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i Protecció Civil, ha recreat l’impacte d’una aeronau al mar durant la maniobra d’aproximació a les instal·lacions aeroportuàries, en un escenari que ha obligat a coordinar actuacions de rescat marítim, assistència sanitària i atenció als afectats i als seus familiars.
Segons el supòsit plantejat, l’avió hauria perdut potència durant l’aproximació i hauria acabat caient a l’aigua davant la platja del Prat, fora del recinte aeroportuari. Per representar l’aeronau s’ha utilitzat una embarcació d’Amarradores de Barcelona, mentre que diversos figurants han simulat les persones ferides, tant al mar com a la zona de platja.
Un dels principals objectius de la jornada ha estat comprovar la coordinació entre els diferents organismes que intervindrien en una emergència d’aquestes característiques. En aquest sentit, el simulacre ha servit per verificar la integració del pla Aerocat de Protecció Civil amb el Pla d’Emergència de l’Aeroport, així com la seva compatibilitat amb el Pla d’Autoprotecció del Port de Barcelona i el Pla d’Actuació Municipal del Prat de Llobregat.
41 víctimes simulades i dos dispositius sanitaris
El guió de l’exercici ha contemplat un total de 41 persones afectades, de diferents edats i amb diversos graus de gravetat. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha hagut d’organitzar l’assistència en dos punts diferenciats: la platja del Prat i el Port de Barcelona, on s’han habilitat dues àrees sanitàries per rebre, classificar i atendre els ferits abans de traslladar-los als centres hospitalaris corresponents.
D’acord amb l’escenari simulat, el balanç ha estat de 10 persones en estat greu, 15 de menys greus i 16 de lleus. Els equips sanitaris han prioritzat l’atenció dels pacients amb lesions de més consideració, especialment aquells que requerien una intervenció quirúrgica urgent i un trasllat ràpid a centres amb capacitat per atendre’ls.
La resposta s’ha coordinat des de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM, que ha classificat inicialment l’incident com a potencialment complex. L’arribada dels primers efectius sobre el terreny ha permès dimensionar progressivament el dispositiu i distribuir els recursos en funció de les necessitats detectades. Paral·lelament, s’ha gestionat la prealerta hospitalària, l’assignació dels centres de destinació i el seguiment de les unitats mobilitzades.
El SEM hi ha participat amb 28 unitats, entre les quals hi havia cinc ambulàncies de suport vital avançat, sis de suport vital bàsic, dues ambulàncies d’alta complexitat per a adults i pediatria, un equip de comandament operatiu i dues unitats d’intervenció i suport. El dispositiu també ha inclòs dues unitats de suport logístic sanitari, sis vehicles de logística i quatre equips de psicòlegs per atendre les persones afectades i els seus familiars als espais habilitats a l’aeroport. A més, hi han intervingut dos comandaments del SEM.
El rescat s’ha concentrat principalment al mar
L’accident fictici s’ha situat dins del radi de vuit quilòmetres que contempla el Pla d’Emergència de l’Aeroport, tot i que fora del perímetre de les instal·lacions. L’activació del dispositiu ha començat a les 10 h, quan Aena ha posat en marxa el protocol corresponent a l’escenari EM03, previst per a accidents d’aeronau fora del recinte aeroportuari. Protecció Civil, per la seva banda, ha activat el Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (Aerocat).
Les tasques de recerca, rescat i evacuació s’han desenvolupat majoritàriament per via marítima, d’acord amb la ubicació de l’accident simulat. Protecció Civil ha assumit la direcció global de l’emergència, mentre que Capitania Marítima ha coordinat les operacions de salvament i Salvament Marítim s’ha encarregat de les intervencions a l’aigua.
Les persones rescatades han estat traslladades al Port de Barcelona, on s’ha preparat un dispositiu sanitari per a la recepció i classificació dels afectats. El port i la Policia Portuària també han intervingut en l’organització dels accessos per facilitar l’arribada de les ambulàncies i la resta de vehicles d’emergència.
En paral·lel, els Bombers de la Generalitat han desplegat deu dotacions, amb la participació d’efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) subaquàtic. Segons el guió de l’exercici, han intervingut en el rescat de quatre víctimes a l’aigua i onze més a la platja.
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional també han assumit funcions específiques dins del dispositiu. La primera s’ha encarregat de les tasques de recerca i de la instrucció de diligències relacionades amb l’accident, incloent-hi l’aixecament dels cossos i la identificació de les víctimes. La Policia Nacional, en canvi, ha treballat en la recepció dels ocupants de l’aeronau i en les tasques d’identificació i control documental. Els Mossos d’Esquadra també han format part de l’operatiu.
Atenció als familiars i coordinació institucional
Més enllà de les tasques de rescat i assistència mèdica, el simulacre ha incorporat la gestió de les persones afectades i dels seus familiars. Protecció Civil ha coordinat el grup logístic de l’Aerocat, responsable, entre altres funcions, de l’acompanyament i l’atenció psicosocial. La subdirectora general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Imma Solé, ha assumit el paper d’interlocutora amb les víctimes i els seus familiars.
A l’aeroport, els equips d’Aena han treballat en el seguiment de l’emergència, la supervisió de les instal·lacions i l’organització dels espais destinats als passatgers afectats i als seus acompanyants. La companyia aèria implicada i el seu agent d’assistència en terra també han participat en la gestió dels passatgers i en la coordinació de les actuacions.
Paral·lelament, s’ha constituït un Comitè de Crisi a les instal·lacions aeroportuàries per centralitzar la coordinació institucional. L’òrgan ha comptat amb representants del Departament d’Interior i Seguretat Pública, encapçalat en l’exercici pel subdirector de Planificació, Sergi Delgado, com a màxima autoritat de Protecció Civil; la delegació del govern espanyol, la direcció de l’aeroport, la delegació de la Generalitat a Barcelona i l’Ajuntament del Prat.
També hi han participat la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, els Bombers, el SEM, Protecció Civil i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, a més de representants de les companyies aèries i dels agents de handling.
Finalment, l’Ajuntament i la Policia Local del Prat han col·laborat en la gestió de l’espai públic i la regulació dels accessos a la zona de platja. El dispositiu ha afectat el tram de la carretera de la Platja (B-203) comprès entre la Granja de la Ricarda i el Centre Municipal de Vela. També s’ha habilitat l’aparcament de residents per facilitar les maniobres dels vehicles d’emergència i instal·lar-hi el Centre de Comandament Avançat (CCA).







