La derrota davant de França va posar punt final al recorregut del Marroc al Mundial 2026, però difícilment enterboleix una campanya que torna a situar el conjunt nord-africà entre les seleccions més competitives del futbol internacional. L’eliminació als quarts de final representa el desenllaç d’un torneig en què l’equip dirigit per Mohamed Ouahbi va confirmar que l’èxit assolit durant els darrers anys no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’un projecte consolidat i amb capacitat per competir de tu a tu amb les grans potències.
El camí del Marroc va tornar a estar marcat per la regularitat. La selecció va iniciar el campionat amb un empat davant del Brasil, abans d’imposar-se a Escòcia i Haití per assegurar la classificació des del Grup C. A la fase eliminatòria va deixar fora els Països Baixos en una exigent tanda de penals i, posteriorment, va superar amb autoritat el Canadà per 3-0, una actuació que va confirmar l’excel·lent moment col·lectiu de l’equip. Només França, una de les grans favorites al títol, va aconseguir frenar l’avanç del conjunt marroquí.
Més enllà dels resultats, el Mundial va tornar a evidenciar l’evolució futbolística de la selecció. El Marroc va mantenir una identitat molt definida durant tota la competició, basada en l’organització defensiva, la intensitat sense pilota i la capacitat per competir sota pressió. A tot això s’hi va afegir una major varietat de recursos ofensius, amb futbolistes capaços de desequilibrar en contextos molt diferents i de respondre en els moments decisius del torneig.
Diversos noms van destacar al llarg del campionat. Yassine Bounou va tornar a transmetre seguretat sota pals i va ser determinant en la classificació davant dels Països Baixos. Achraf Hakimi va exercir una vegada més de líder dins i fora del terreny de joc, mentre que Azzedine Ounahi va fer un pas endavant a les eliminatòries i va confirmar el seu creixement com una de les peces més importants del mig del camp. També Brahim Díaz i Soufiane Rahimi van signar actuacions de gran nivell, reflex d’una generació cada vegada més madura i competitiva.
Després del partit, Mohamed Ouahbi va insistir que el veritable repte comença ara. El seleccionador va afirmar que el Marroc ha d’aprofitar aquesta experiència per continuar creixent i mantenir el nivell d’exigència de cara als pròxims grans tornejos, amb la Copa d’Àfrica de Nacions i el Mundial del 2030 com a grans objectius del projecte esportiu. El tècnic va defensar que l’equip ha demostrat que forma part del grup de seleccions capaces de competir per les rondes finals de qualsevol campionat.
Tot i que la derrota davant de França va posar fi al somni mundialista, el Marroc abandona Nord-amèrica amb un enorme reconeixement internacional. Arribar novament als quarts de final confirma que el recorregut històric de Qatar 2022 ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una nova referència del futbol marroquí. El repte dels pròxims anys serà mantenir aquesta continuïtat, però el Mundial 2026 deixa una conclusió difícil de discutir: el Marroc ja s’ha consolidat com una de les seleccions més respectades i competitives del panorama internacional.
