Entre el 2011 i el 2025, la població metropolitana ha augmentat en 223.000 persones, i es preveu que el 2041 pugui superar els 3,55 milions.
Coincidint amb el 15è aniversari de la seva posada en marxa, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa el cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, una iniciativa que pretén generar debat i reflexionar sobre els principals reptes de futur del territori metropolità. El gerent de l’AMB, Ramon Torra, ha posat èmfasi en l’aprovació de la llei de l’AMB i la constitució del primer Consell Metropolità ara fa 15 anys, “una fita que va suposar dotar aquest territori d’una eina estable, amb capacitat real d’actuació, per garantir serveis, infraestructures i polítiques públiques essencials per al bon funcionament de la metròpolis”.
Un dels primers temes que s’han posat sobre la taula en una jornada que ha comptat amb la participació de tècnics i experts ha estat la demografia, un aspecte bàsic i fonamental per entendre i planificar l’evolució de la metròpolis en les pròximes dècades.
Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona concentra 3,45 milions de persones, el 42 % de la població de Catalunya, en una àrea de 636 km2, que genera el 52 % del PIB de Catalunya. Aquesta població ha experimentat un creixement sostingut en les darreres dècades, especialment a partir del 2015. Entre el 2011 i el 2025, la població metropolitana ha augmentat en 223.000 persones, i ha passat de 3,23 milions a 3,45 milions. Aquest increment, però, respon en gran mesura a la dinàmica migratòria, ja que el creixement natural —la diferència entre naixements i defuncions— és negatiu i es preveu que es mantingui així en el futur. De cara al 2041, les previsions més optimistes són que la població a l’àrea metropolitana superi els 3,55 milions de persones i arribi als 6 milions al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona. Aquestes dades es desprenen d’un estudi encarregat per l’AMB i elaborat pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
La dependència del creixement demogràfic respecte de la immigració és un dels aspectes més importants a tenir en compte. Sense les persones migrades, el territori metropolità perdria població de manera sostinguda, en un context marcat per la caiguda dels naixements i la baixa fecunditat. Entre el 2011 i el 2023, els naixements a l’àrea metropolitana han disminuït de 32.600 a 23.100 anuals, una reducció de gairebé 10.000 en poc més d’una dècada.
Aquesta tendència s’explica, en part, per factors estructurals com l’endarreriment de l’edat de maternitat, les dificultats d’emancipació i conciliació, o la reducció de la població en edat fèrtil. En paral·lel, la fecunditat s’ha situat en mínims històrics, amb 1,03 fills per dona l’any 2024 a Catalunya. Tot plegat configura un escenari en què els naixements no són suficients per garantir el relleu generacional.
Un altre dels aspectes a tenir en compte és l’envelliment de la població. L’augment de l’esperança de vida —que supera els 80 anys en homes i els 86 en dones— i la reducció de la natalitat estan modificant de manera profunda l’estructura per edats. Les projeccions apunten, a més, a una extensió territorial d’aquest envelliment, amb un increment progressiu del pes de la població gran en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La diversitat d’orígens de la població de les ciutats metropolitanes és un punt destacat. En les darreres dècades, el territori metropolità ha captat un volum elevat d’immigració internacional, amb un predomini de població procedent de l’Amèrica Llatina, que representa més de la meitat de la població estrangera. Aquest fenomen contribueix al dinamisme demogràfic i econòmic del territori, però també planteja reptes en termes d’integració i cohesió.
Els canvis demogràfics tenen un reflex directe en l’estructura de les llars i en les formes de convivència. D’aquesta manera, s’observa una creixent diversificació, amb un augment de les llars unipersonals —especialment en edats avançades—, de les llars monoparentals i de les formes familiars no tradicionals. Aquesta evolució té implicacions directes en la planificació de l’habitatge i dels serveis.
Aquest fet fa que els experts es plantegin com s’han d’adaptar els serveis públics per donar resposta a les noves demandes ciutadanes..
En matèria d’habitatge, per exemple, es fa necessari dissenyar noves tipologies de llars, adaptades al nombre de membres, i que ofereixin més flexibilitat. L’AMB ja incorpora, des de fa anys, a través de l’IMPSOL, aquests criteris en la creació d’habitatge assequible, i posa èmfasi en la promoció d’habitatge públic de lloguer, sense renunciar a la qualitat arquitectònica, la sostenibilitat, la inclusivitat i la perspectiva de gènere. Així, per exemple, s’han eliminat els passadissos per incrementar els espais de les estances, de manera que totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars, els usos que s’hi poden desenvolupar es flexibilitzen i permeten l’adaptació als canvis futurs.
El mercat de treball i l’activitat econòmica és un altre dels eixos destacats. Les dinàmiques demogràfiques tenen un impacte directe sobre la disponibilitat de mà d’obra, la qualificació professional i la capacitat d’atracció de talent, amb una contribució important de la població migrada per sostenir l’activitat econòmica i garantir el relleu generacional. Davant d’aquest escenari, l’AMB impulsa polítiques orientades a afavorir la inclusió laboral, la formació i l’adaptació de les competències a les necessitats del teixit productiu metropolità. Com a exemples, es poden esmentar els plans d’ocupació que s’han posat en marxa en col·laboració amb els ajuntaments, o l’impuls de la formació professional. Al mateix temps, es treballa per reforçar l’atractiu de la metròpolis com a espai d’oportunitats.
El col·lectiu dels joves és un altre dels que centra l’atenció de l’AMB. Les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i els obstacles a l’emancipació tenen conseqüències directes sobre la demografia, especialment en la decisió de tenir fills. El repte és adaptar els serveis públics a les necessitats de les generacions joves, per garantir-hi l’accés i promoure trajectòries vitals més estables.
