Un risc econòmic que torna des dels anys 70
L’escalada del conflicte entre l’Iran, els Estats Units i Israel no només està sacsejant el tauler geopolític internacional, sinó que comença a generar una preocupació creixent en l’àmbit econòmic: el retorn de l’estagflació. Un terme pràcticament desterrat des de la crisi del petroli dels anys 70 que avui torna a ser sobre la taula de governs, bancs centrals i organismes internacionals.
L’estagflació —la combinació d’inflació elevada i estancament econòmic— apareix com un dels escenaris més temuts si la guerra s’allarga en el temps. Europa, especialment dependent de l’energia exterior, se situa entre les regions més vulnerables davant aquest possible gir econòmic.
El petroli, clau en l’amenaça global
El detonant principal d’aquest risc és l’encariment de l’energia. El conflicte ha tensionat un dels punts estratègics del comerç mundial: l’estret d’Ormuz, per on transita una part essencial del petroli global. La interrupció o el bloqueig d’aquesta ruta ha disparat els preus del cru, que ja se situen en nivells propers als 120 dòlars per barril.
Aquest encariment es trasllada directament al conjunt de l’economia: augmenta el cost del transport, de la producció industrial i, en última instància, del consum diari dels ciutadans. El resultat és una inflació persistent que, combinada amb la desacceleració econòmica, alimenta la por d’un escenari d’estagflació similar al viscut fa cinc dècades.
Bancs centrals en alerta
Les principals autoritats econòmiques ja gestionen escenaris preocupants. Des del Banc Central Europeu (BCE) s’adverteix que, en el pitjor dels casos, la inflació podria superar el 6% els pròxims anys si el conflicte no es resol.
El Banc d’Espanya, per la seva banda, també ha alertat de l’impacte potencial en l’economia nacional, amb previsions que apunten a un augment significatiu dels preus i una pèrdua de dinamisme econòmic.
Tot i que de moment no es pot parlar d’estagflació com una realitat consolidada, els experts coincideixen que el risc és cada vegada més tangible si la guerra s’enquista i s’allarga durant mesos.
Impacte directe a Europa i Espanya
Europa afronta aquest escenari amb una posició delicada. La dependència energètica de l’exterior i la fragilitat d’alguns sectors industrials fan que el continent sigui especialment sensible als xocs de preus energètics.
En el cas d’Espanya, les anàlisis preveuen un doble efecte: augment de la inflació i reducció del creixement econòmic. Alguns estudis ja anticipen que el conflicte podria restar fins a un punt al PIB en escenaris més adversos, alhora que eleva el cost de la vida per a les llars.
A més, l’encariment sostingut dels productes bàsics i l’energia amenaça de continuar erosionant el poder adquisitiu de les famílies, en un context en què els salaris no han crescut al mateix ritme que els preus els darrers anys.
Un conflicte amb efectes globals
Més enllà d’Europa, l’impacte de la guerra té abast global. La interrupció del comerç energètic i de matèries primeres està generant tensions als mercats internacionals i podria derivar en una desacceleració generalitzada de l’economia mundial.
El tancament parcial de rutes clau, com l’estret d’Ormuz, no només afecta el petroli, sinó també altres recursos estratègics, cosa que incrementa la pressió sobre els preus i agreuja la incertesa econòmica.
En aquest context, els mercats financers reaccionen amb una volatilitat constant, molt sensibles a qualsevol moviment polític o militar que pugui alterar el rumb del conflicte.
Un equilibri fràgil
El gran interrogant ara és la durada de la guerra. Si el conflicte es resol a curt termini, l’impacte econòmic podria ser limitat i transitori. Tanmateix, si s’allarga, l’escenari d’estagflació deixaria de ser una amenaça per convertir-se en una realitat amb conseqüències profundes.
Les lliçons dels anys 70 continuen presents en la memòria econòmica global: una crisi energètica pot desencadenar un període prolongat de baix creixement i alta inflació difícil de revertir. Avui, mig segle després, aquest mateix fantasma torna a assetjar.
