Sánchez visita el Tarajal mentre Espanya activa els acords amb el Marroc per començar les devolucions i la tensió migratòria obre un conflicte diplomàtic amb Itàlia
Ceuta viu una situació que fa només uns dies semblava difícil d’imaginar. En unes 24 hores, prop de 60.000 persones haurien entrat a la ciutat autònoma des del Marroc, segons les estimacions que maneja el Ministeri de l’Interior. Entre elles hi hauria uns 7.000 menors.
Les xifres encara són provisionals. Caldrà identificar les persones que han entrat i esperar el balanç definitiu de les autoritats per saber l’abast exacte d’una arribada que ja supera àmpliament la gran crisi fronterera del 2021.
El drama també es mesura en vides. Aquest divendres, fonts policials situaven ja en 27 les persones mortes localitzades, la majoria després d’intentar arribar nedant a Ceuta.
La ciutat ha quedat desbordada i el Govern espanyol ha desplegat l’Exèrcit per reforçar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Sánchez arriba a Ceuta en plena crisi
Pedro Sánchez ha arribat aquest divendres a Ceuta acompanyat del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
El president del Govern ha anat primer fins a la frontera del Tarajal per veure sobre el terreny la situació i parlar amb els responsables de les Forces i Cossos de Seguretat.
Després s’ha traslladat al Palau de l’Assemblea per participar en una reunió de coordinació amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i els responsables polítics, policials i humanitaris que gestionen l’emergència.
La seva arribada ha estat tensa. Desenes de persones concentrades davant del Palau Autonòmic l’han rebut amb crits de «Sánchez, dimissió» i «fora».
Abans del viatge, Sánchez havia assegurat que el Govern estava bolcat a donar una resposta immediata i que estava mobilitzant els recursos necessaris per recuperar la normalitat.
El rei Felip VI també ha parlat amb Sánchez i amb Juan Jesús Vivas per conèixer l’evolució de la crisi.
Espanya començarà a aplicar els acords de devolució
El Govern ha confirmat una de les decisions més importants de les últimes hores: Espanya aplicarà els convenis migratoris que té amb el Marroc per retornar les persones que hagin entrat irregularment sempre que legalment sigui possible.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha defensat que les devolucions es faran complint la legalitat i els acords entre els dos països.
De fet, durant el matí de divendres ja s’ha produït una imatge sorprenent al Tarajal. Centenars de persones que havien entrat a Ceuta han començat a tornar voluntàriament cap al Marroc pel mateix espigó, mentre petits grups encara feien el camí contrari.
No tothom, però, pot ser retornat de manera automàtica.
Cal identificar cada persona, determinar si és menor d’edat i comprovar si demana protecció internacional o es troba en alguna altra situació protegida per la legislació.
Ceuta ja estava al límit abans de dijous
El que ha passat aquesta setmana no ha sorgit del no-res.
Durant els primers sis mesos del 2026 havien entrat irregularment a Ceuta 2.582 persones. Un any abans, durant el mateix període, n’havien estat 978.
És un augment del 164%.
La situació es va complicar especialment durant l’última setmana de juliol. Més de mil persones van arribar en aproximadament set dies i, el 27 de juliol, les administracions ja parlaven obertament d’una emergència migratòria.
Un dia després, Ceuta tenia sota tutela 472 menors estrangers no acompanyats.
Els recursos d’acollida, per tant, ja estaven sota una pressió enorme abans de l’entrada massiva del 30 de juliol.
Cronologia de la crisi migratòria de Ceuta
Dijous, la situació canvia completament
El 30 de juliol va marcar un abans i un després.
Milers de persones van començar a arribar des del Marroc. Algunes ho van fer nedant. Altres, vorejant l’espigó del Tarajal.
El dispositiu inicial va quedar superat i el Govern espanyol va decidir desplegar efectius de l’Exèrcit per donar suport a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional.
La pressió també va arribar a Melilla, on es va haver de tancar temporalment el pas fronterer de Beni Enzar.
Divendres al matí, Interior ja manejava una estimació d’unes 49.000 entrades durant les últimes 24 hores.
La crisi arriba fins a Itàlia
El que passa a Ceuta ja té conseqüències fora d’Espanya.
La tensió ha provocat un conflicte diplomàtic amb Itàlia després que des del Govern italià es plantegessin mesures relacionades amb la permanència d’Espanya a l’espai Schengen.
Madrid va reaccionar convocant l’ambaixador italià.
És una reacció important perquè trasllada el debat de Ceuta al conjunt d’Europa.
La frontera de Ceuta no és només una frontera espanyola. És també una de les fronteres exteriors de la Unió Europea amb Àfrica.
Per això, la pregunta és inevitable: fins on arriba la responsabilitat d’Espanya i a partir de quin moment estem davant d’un problema europeu?
El Marroc torna a ser clau
Per controlar la situació, Espanya necessita el Marroc.
Necessita que Rabat freni noves sortides, que col·labori en el control fronterer i que accepti les devolucions previstes als acords entre els dos països.
Aquesta dependència no és nova.
El maig del 2021, unes 8.000 persones van arribar a Ceuta en només dos dies en plena crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc.
Després del canvi de posició espanyola sobre el Sàhara Occidental el 2022, Madrid i Rabat van reconstruir les seves relacions i la cooperació migratòria es va convertir en una de les peces centrals del nou escenari.
El que ha passat aquesta setmana torna a posar aquesta relació sota pressió.
PP i Vox carreguen contra el Govern
La crisi també ha entrat de ple en la política espanyola.
El PP reclama explicacions a Pedro Sánchez, considera insuficient la resposta del Govern i exigeix que el president comparegui al Congrés.
Vox va més enllà i responsabilitza directament Sánchez de la situació, parla d’«efecte crida» i reclama una política molt més restrictiva davant la immigració irregular.
A Ceuta, però, la gravetat de la situació ha aconseguit una imatge poc habitual.
PP, PSOE, Vox, MDyC i Ceuta Ya! han coincidit a reclamar més recursos de l’Estat i mesures extraordinàries davant d’una situació que consideren insostenible.
Què passarà ara?
Que baixi el nombre de persones que travessen el Tarajal no significa que la crisi s’hagi acabat.
Probablement és ara quan comença la part més complicada.
Cal identificar desenes de milers de persones, atendre els menors, gestionar possibles peticions d’asil, decidir quines devolucions es poden fer legalment i donar una resposta humanitària en una ciutat que ja tenia els seus recursos saturats.
Al mateix temps, Espanya necessita recuperar la normalitat a la frontera i assegurar-se que el Marroc torna a controlar les sortides des del seu territori.
I Europa haurà de decidir quin paper vol jugar davant d’una crisi que passa a Ceuta, però que afecta directament una de les seves fronteres exteriors.
En només unes hores, el Tarajal ha passat de ser una frontera sota pressió a convertir-se en un dels principals problemes polítics, migratoris i diplomàtics d’Europa.
