El Barça va sortir ahir del Coliseum amb un 0-2 que no necessitava ser bonic. En un camp on Bordalás converteix cada partit en una carrera d’obstacles, treure els tres punts ja és, per si sol, una bona notícia. La Lliga, ara sí, està a tocar.
Hansi Flick es va trobar el Getafe que ja s’esperava: línies juntes, faltes ben repartides i un ritme deliberadament baix. El Barça no es va impacientar. Va fer córrer la pilota, va aguantar les escomeses dels locals i va esperar que arribés un descuit.
La jugada decisiva, abans del descans
Quan el marcador feia massa estona quiet i el Coliseum ja començava a respirar tranquil, Pedri va trobar un forat que ningú no havia vist. Fermín López va llegir l’acció abans que ningú, va atacar l’espai i va resoldre amb una serenor que cridava l’atenció. Encara portava la màscara protectora del cop que es va fer amb el porter de l’Atlètic a la Champions, però no li va tremolar el polze. Per celebrar el gol va fer el «304» de Lamine Yamal, una picada d’ullet que diu força sobre la sintonia que hi ha al vestidor.
A la represa, el Getafe va sortir disposat a empatar i va tenir una ocasió molt clara. No la va aprofitar. El Barça, en canvi, va resoldre la seva: pilota perduda a prop de l’àrea, Lewandowski que no es precipita, passada llarga a l’esquena de la defensa i Rashford completament sol davant del porter. L’anglès va definir sense pressa. Mentrestant, el Madrid havia empatat divendres a Sevilla davant del Betis —1-1 al darrer minut, gol de Bellerín—, i el Barça eixampla ara fins als onze punts el coixí, a manca de cinc jornades.
El títol pot caure el cap de setmana vinent
L’aritmètica és senzilla: si el Barça guanya a Pamplona el 2 de maig i el Madrid no s’imposa a Cornellà davant l’Espanyol l’endemà, el campionat ja és blaugrana. Dos anys seguits de Lliga, i el Clàssic del 10 de maig al Spotify Camp Nou en el calendari. Si el Barça hi arriba ja com a campió, el Madrid haurà d’entrar al Camp Nou sabent que toca formar passadís. I aquí ha començat l’escàndol.
Segons va avançar Josep Pedrerol a El Chiringuito, el club blanc ja ho té decidit: no hi haurà passadís. L’argument és el cas Negreira —el procés judicial obert per la relació econòmica del Barça amb l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres—, que continua als tribunals sense sentència. Des del Bernabéu sostenen que, mentre el cas no es tanqui, no toca fer cap reconeixement públic al rival.
Una polèmica que ja sobrevola el Clàssic
La negativa madridista ha encès els ànims aquesta setmana. El passadís és una de les tradicions més arrelades del futbol professional: quan el campió rep l’últim rival important de la temporada, l’equip visitant el saluda formant dues fileres a la sortida del túnel. En un Clàssic, la càrrega simbòlica del gest es multiplica.
Si el Madrid es planta i no el fa, el 10 de maig al Camp Nou serà més que un partit de futbol: serà un missatge. I la discussió sobre si un cas judicial obert justifica saltar-se una convenció esportiva tan arrelada es perllongarà fins al dia que el Barça aixequi la copa, com a mínim.
L’equip de Flick, mentrestant, fa bé de no entrar en el debat. El tècnic alemany ho va deixar clar després del partit: encara queden cinc jornades i la concentració s’ha de mantenir setmana a setmana. Una idea que diu prou bé què té al cap aquest equip, capaç d’imposar-se en un dels camps més difícils del calendari fins i tot amb les baixes de Lamine Yamal i Raphinha.
El 0-2 del Coliseum ha deixat la Lliga gairebé resolta. Només falta saber el dia.
