Milers de persones van morir de fam als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil
La Guerra Civil va provocar un increment extraordinari de la mortalitat als centres psiquiàtrics catalans, especialment als més grans, on milers de pacients van morir de gana, per manca d’higiene o com a conseqüència de la superpoblació que hi havia a les instal·lacions. Entre els anys 1936 i 1939, unes 5.700 persones van perdre la vida durant el seu ingrés a un centre psiquiàtric de Catalunya, la major part d’ells per desnutrició. D’aquests, més de la meitat van morir a Sant Boi, on hi havia una de les instal·lacions més grans d’Espanya i on quedaven ingressades persones diagnosticades amb una malaltia mental de Catalunya i de la resta d’Espanya.
Aquestes són algunes de les conclusions que es deriven de l’estudi Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), encarregat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat.
Equipaments com l’Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona), el Sanatori Martí Julià (Salt), l’Institut Pere Mata (Reus) o el Sanatori Mental Municipal (Barcelona) van experimentar increments de la mortaldat que, en alguns casos, multipliquen per deu les xifres dels anys anteriors al conflicte. En alguns centres, com l’Institut Mental de Sant Andreu, s’han pogut documentar percentatges de defuncions superiors al 50 %. La situació va ser especialment greu al conjunt psiquiàtric de Sant Boi i segons la investigació, en alguns períodes la mortalitat va arribar a afectar prop del 75 % dels pacients ingressats.
El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, ha assegurat que “aquest estudi representa un pas fonamental per reconèixer la memòria d’un col·lectiu que va patir una doble vulnerabilitat: l’estigma de la malaltia mental i les dures condicions derivades de la guerra”.
“Amb aquesta iniciativa, volem reparar simbòlicament les injustícies del passat i posar a l’abast de la societat una informació rigorosa i contrastada que permet comprendre les dificultats extremes que van viure els pacients”, segons Menéndez.
L’origen de la investigació rau en una primera detecció feta per l’historiador i arxiver de Sant Boi Carles Serret, que va identificar, a partir de la documentació del cementiri municipal, un increment significatiu i persistent de la mortalitat al psiquiàtric de la localitat durant els anys de la Guerra Civil. En aquest sentit, la tinenta d’Alcaldia de Ciutat Cohesionada i Transformadora de l’Ajuntament de Sant Boi, María Valencia, ha destacat que «des de l’Ajuntament de Sant Boi hem contribuït decisivament a fer possible aquesta recerca, que constitueix un acte necessari de reconeixement i reparació a la memòria de les víctimes».
L’estudi, encarregat el 2024 per la Direcció General de Memòria Democràtica, analitza la situació dels principals establiments psiquiàtrics que funcionaven a Catalunya entre 1936 i 1939 i documenta l’impacte que la guerra va tenir en la vida dels pacients ingressats. La recerca també recupera la identitat de les persones que hi van morir i inclou, per primera vegada, les llistes completes de víctimes d’aquests centres durant el conflicte.
La investigació atribueix l’augment extraordinari de la mortalitat a una combinació de factors derivats del context de guerra. Entre els principals hi ha la manca d’aliments que, sovint en mal estat, va provocar episodis generalitzats de desnutrició i malalties intestinals; les pèssimes condicions dels centres, amb manca d’higiene i recursos bàsics; la superpoblació derivada dels trasllats de pacients, especialment cap a Sant Boi, i la situació de vulnerabilitat social dels malalts mentals, els quals en un context de guerra quedaven al final de la cadena de prioritats.
L’estudi també conclou que, malgrat els esforços de l’administració republicana per mantenir el funcionament dels centres, tal com acrediten la documentació administrativa, les nòmines del personal o els mecanismes de control dels recursos, l’any 1938 es va produir un col·lapse generalitzat dels subministraments que va desembocar en una greu crisi humanitària.
Per elaborar la investigació, l’historiador Marcos Robles ha dut a terme un buidatge exhaustiu dels registres civils de les localitats on s’ubicaven els centres psiquiàtrics, fet que ha permès elaborar una base de dades amb informació personal de les víctimes i sobre les causes de la mort o el lloc d’inhumació.
A més de l’anàlisi estadística, el treball incorpora correspondència interna dels centres, registres d’aliments, actes de reunions de direcció i testimonis documentals que permeten reconstruir el dia a dia dels establiments durant la guerra. Amb l’objectiu de donar visibilitat i reconèixer aquestes persones, la Generalitat té previst instal·lar un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria al cementiri de Sant Boi de Llobregat, on es troba la fossa comuna on van ser enterrades les persones que van morir al complex psiquiàtric durant el conflicte.
