L’emergència ha obligat a desallotjar o confinar desenes de milers de persones i ha requerit la intervenció coordinada de l’Estat, les comunitats autònomes, la UME i mitjans europeus. La catàstrofe torna a posar sobre la taula la prevenció forestal, l’adaptació climàtica i la preparació dels municipis, una qüestió especialment important també per a Catalunya.
Els incendis forestals que afecten la Comunitat de Madrid i la província d’Àvila s’han convertit en una emergència nacional després que diversos fronts avancessin ràpidament i amenacessin municipis, habitatges, carreteres i espais naturals.
La coincidència dels incendis, les evacuacions i la dificultat per controlar les flames van portar el Govern espanyol a declarar l’emergència d’interès nacional, el nivell màxim previst en el sistema estatal de Protecció Civil. Aquesta declaració implica que el Ministeri de l’Interior assumeix la direcció general de l’emergència i que la Unitat Militar d’Emergències coordina les operacions sobre el terreny.
A la Comunitat de Madrid, els incendis originats a Villa del Prado, San Martín de Valdeiglesias i Almorox, aquest últim iniciat a la província de Toledo, van acabar connectant i formant un gran front a la Sierra Oeste.
L’avanç del foc ha obligat a prendre mesures d’evacuació i confinament en diferents localitats. Entre els municipis afectats hi ha Navas del Rey, Chapinería, Colmenar del Arroyo, Aldea del Fresno, Robledo de Chavela, Fresnedillas de la Oliva, Navalagamella i Zarzalejo. També va ser necessari desallotjar un càmping situat a El Escorial on hi havia milers de persones.
A Àvila, la situació es concentra en l’incendi originat a Burgohondo i propagat per la vall de l’Alberche. Els equips d’emergència treballen per impedir que aquest front acabi connectant amb l’incendi madrileny, una possibilitat que ampliaria el perímetre i complicaria encara més les tasques d’extinció.
Una nova generació d’incendis
Els professionals forestals descriuen aquests episodis com a incendis d’una intensitat enorme, capaços de generar focus secundaris i avançar a una velocitat que redueix les possibilitats d’atac directe. En alguns moments, la prioritat deixa de ser apagar les flames i passa a ser protegir vides, organitzar evacuacions i defensar les poblacions situades en la trajectòria del foc.
Les temperatures elevades, la baixa humitat, el vent i l’acumulació de vegetació seca han creat unes condicions especialment perilloses. A aquests factors s’hi afegeixen l’abandonament rural i la falta d’una gestió continuada d’una part de la superfície forestal.
Espanya ha demanat ajuda al Mecanisme Europeu de Protecció Civil. Itàlia i Grècia s’han compromès a enviar avions amfibis per reforçar els recursos aeris estatals.
L’emergència demostra que cap administració pot afrontar tota sola incendis d’aquesta dimensió. La coordinació entre els serveis autonòmics, els ajuntaments, el Govern espanyol, la UME i els recursos europeus és imprescindible quan coincideixen diversos focs i milers de persones estan amenaçades.
L’actuació d’Ayuso s’haurà d’avaluar
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va sol·licitar la declaració d’emergència nacional quan els incendis ja havien adquirit una dimensió que superava la capacitat de resposta ordinària de la comunitat autònoma.
La petició d’ajuda estatal va ser adequada i necessària. Això, però, no pot impedir que, un cop controlada l’emergència, s’analitzin les decisions preses durant les primeres hores, la mobilització de recursos i la preparació prèvia del territori.
El Govern madrileny haurà d’aclarir si va activar amb prou rapidesa tots els mitjans disponibles, quan va detectar el risc que els diferents fronts acabessin unint-se i si la declaració del màxim nivell d’emergència es podia haver demanat abans.
També resulta qüestionable que, mentre milers de persones abandonaven casa seva, la presidenta madrilenya participés en un intercanvi de desqualificacions amb representants del Govern espanyol. En una emergència d’aquesta magnitud, els responsables públics han de prioritzar la coordinació, la informació útil i la tranquil·litat de la ciutadania per davant de la confrontació partidista.
La declaració d’emergència nacional trasllada a l’Estat la direcció de les operacions, però no elimina les competències autonòmiques en matèria de prevenció forestal, planificació territorial i primera resposta. La rendició de comptes haurà d’arribar a totes les administracions implicades.
Una advertència directa per a Catalunya
L’incendi de Madrid i Àvila té una lectura especialment important per a Catalunya. Durant les primeres setmanes de juliol, els Bombers de la Generalitat van haver d’intervenir simultàniament en diversos incendis forestals, amb episodis importants a Navarcles, Sentmenat, Gavà i diferents punts de l’Anoia.
A Gavà, la proximitat de les flames a zones habitades va obligar a confinar milers de persones. L’acumulació d’incendis en pocs dies va mostrar la pressió que pot suportar el sistema d’emergències quan els recursos s’han de repartir entre diferents fronts.
La Generalitat també ha activat aquest estiu restriccions extraordinàries per l’alt risc forestal. El nivell 4 del Pla Alfa es va arribar a aplicar en desenes de municipis, mentre que altres territoris van quedar en nivell 3 i sota l’alerta del pla INFOCAT.
L’experiència de Madrid demostra que la prevenció no es pot limitar als dies de més calor. La neteja de les franges de protecció al voltant de les urbanitzacions, el manteniment dels camins forestals, els plans municipals d’evacuació i la informació als veïns s’han de preparar abans que es declari l’incendi.
També cal revisar la situació de les urbanitzacions pròximes a masses forestals. Moltes es van construir quan el risc actual de grans incendis encara no es preveia amb la mateixa intensitat. L’existència d’una única carretera d’accés, la vegetació al costat dels habitatges o la falta d’espais segurs poden dificultar una evacuació ràpida.
El foc de Madrid i Àvila no és només una catàstrofe localitzada al centre de la península. És una advertència per a tots els territoris mediterranis: els incendis són cada vegada més ràpids, imprevisibles i difícils d’apagar. Preparar la població i gestionar el paisatge durant tot l’any serà tan important com disposar de més mitjans durant l’estiu.
