Aquesta setmana, en una antiga presó rehabilitada com a centre cultural, desenes de col·lectius que fan possible la vida cultural de la ciutat més enllà dels grans equipaments van decidir parlar clar. I van fer-ho durant dos dies.
Les Jornades de Treball de Cultura de Base i Comunitària van reunir al Centre Cultural La Model espais de la contracultura i el subsol, equipaments municipals de gestió comunitària, cooperatives i projectes de l’economia solidària. L’objectiu no era sols reivindicar la supervivència dels seus projectes, sinó qüestionar el model de ciutat que els condemna a la marginalitat.
Un diagnòstic compartit
El punt de partida el va fixar Diego Salazar, soci fundador de la cooperativa Connectats i impulsor del projecte Fes! Cultura. El model cultural privat i el model institucional gaudeixen d’un reconeixement polític i mediàtic consolidat, però la cultura de base i comunitària —un tercer sector que engloba centenars d’espais i projectes— continua sense tenir-ne cap. I és imprescindible per entendre la vida cultural de la ciutat: no concep la cultura com un producte que ven l’empresa privada ni com un servei que ofereix l’administració, sinó com una pràctica quotidiana arrelada als barris, on els veïns no són espectadors sinó participants actius.
Les xifres van ser colpidores. Els 112 milions destinats a l’ampliació del MNAC, els 16 per a la del Macba, els 70 per a una nova seu del Liceu al Port Vell o els 11 per al futur teatre Gènesi contrasten amb els 15 milions que l’ajuntament destina al conjunt del teixit cultural barceloní. Salazar va subratllar que la desproporció revela un model que prioritza el turisme i el negoci urbanístic per damunt de la cultura que es fa als barris. Semolina Tomic, directora de l’Antic Teatre, va qualificar els patronats i fundacions que gestionen els grans equipaments culturals com «un entramat neoliberal molt heavy a favor de molt pocs».
Propostes concretes i aliances noves
A diferència d’altres moments, a La Model es va imposar la necessitat de connectar amb altres lluites de la ciutat. Hi van intervenir portaveus del moviment Regularització Ja!, del col·lectiu No a l’Ampliació del Macba, de la Plataforma de Gestió Ciutadana —que agrupa entitats que gestionen 80 projectes— i de Cultura Coop, amb 120 cooperatives culturals a Catalunya.
Les propostes van ser abundants: reclamar interlocució directa amb el Ministeri de Treball per regular les especificitats laborals del sector; elaborar un cens d’edificis de titularitat pública per exigir models de cogovernança públic-comunitària; crear un observatori que analitzi com es distribueixen els pressupostos de cultura. Es va parlar, a més, de reforçar el Laboratori Jurídic de la Xarxa d’Economia Solidària amb demandes específiques del món cultural.
L’assemblea final, dinamitzada per l’arquitecta Itziar González, presidenta de l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció, va intentar ordenar tot aquell cabal de propostes. No va ser senzill. Però d’entre el debat va emergir amb força la idea d’articular una aliança estable entre espais de cultura de base i comunitària i el conjunt de cooperatives i associacions de l’economia social i solidària.
Absències que parlen
En l’acte de conclusions va destacar la no-presència de diverses autoritats convocades que havien confirmat l’assistència. Ni el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ni cap representant del gabinet de l’alcalde Jaume Collboni es van presentar a La Model. Tomic va denunciar públicament l’absència del PSC i va recordar que el seu deure era ser-hi.
Les úniques formacions polítiques presents a la sala van ser Barcelona en Comú, ERC i la CUP. Amb les eleccions municipals de maig del 2027 a l’horitzó, la cultura de base barcelonina ha deixat clar que ja no vol mendigar recursos per sobreviure des de la marginalitat. Ara busca fer trontollar les estructures que sostenen el model cultural de la ciutat.
