La imatge va deixar glaçat l’estadi. Lamine Yamal, just després de transformar el penal que donava la victòria al Barça davant el Celta al Spotify Camp Nou, s’estirava a la gespa amb la cara desencaixada per un dolor que ell ja intuïa que era seriós. L’endemà, el club blaugrana ho va confirmar: lesió al bíceps femoral de la cama esquerra, tractament conservador i temporada acabada. L’únic objectiu ara és el Mundial.
El diagnòstic i els terminis
El comunicat mèdic del FC Barcelona apunta a la participació en el Mundial, però la situació obliga a anar amb peus de plom. Les estimacions dels especialistes en medicina esportiva situen el temps de baixa entre les sis setmanes i els dos mesos, un marge massa ampli per precipitar cap conclusió.
Espanya debuta al Mundial el 15 de juny, a Atlanta, contra Cap Verd. En l’escenari més optimista, Lamine podria arribar just als primers compromisos de la fase de grups, que inclouen partits contra l’Aràbia Saudita el 21 de juny i l’Uruguai el 26. Si la recuperació s’allarga fins al límit del pronòstic, els dos primers partits podrien quedar en dubte. En qualsevol cas, el veredicte final el dictarà la biologia, no el calendari.
El perill de recaiguda, la qüestió de fons
Més enllà dels terminis, el que preocupa la medicina esportiva és el risc de recaiguda. El bíceps femoral és el múscul que es lesiona amb més freqüència en el futbol d’alt rendiment, i les estadístiques generals d’aquest tipus de lesió situen aquest risc al voltant del 30% quan el retorn a la competició es precipita. La frontera real no és poder tornar al camp, sinó fer-ho en condicions de suportar esforços d’alta intensitat. Accelerar els terminis per satisfer les exigències del calendari és, precisament, el principal factor de risc que subratllen els especialistes en medicina física i rehabilitació.
Un repte col·lectiu per al Barça i per a la Roja
Amb la baixa del seu home més diferencial, el Barça haurà d’encarar sis jornades de Lliga, inclòs el Clàssic del 10 de maig, en una recta final que pot decidir el títol. A la selecció espanyola, Luis de la Fuente i el seu cos tècnic gestionen la situació amb discreció, però amb la mirada posada en el mes de juny.
El mateix Lamine ha fet arribar un missatge públic als seus seguidors: que seguirà amb els seus companys des de fora, que és una pausa i no un final, i que tornarà amb més ganes que mai. L’optimisme és del tot lògic en un noi de divuit anys que porta tota la temporada demostrant que els cops no el frenen. Però ara el repte és d’una altra naturalesa. No es tracta de competir al límit, sinó de saber esperar. I en un jugador tan jove i tan determinat, aprendre a aturar-se pot ser la lliçó més difícil de totes.
