El PSOE resisteix sense assolir els 30 escons, mentre la tirada de Pedro Sánchez impulsa el vot socialista i Adelante Andalucía protagonitza el tomb més gran amb un sorpasso clar sobre Por Andalucia.
La fotografia electoral que es comença a dibuixar a Andalusia trenca el relat d’una majoria còmoda per a Juanma Moreno Bonilla. El PP continuaria guanyant les eleccions, però ho faria sense assolir la majoria absoluta, obrint un escenari més complex de l’esperat i obligant, de nou, a replantejar la governabilitat.
La dada clau no és només que Moreno no arribi, sinó com no arriba: el Partit Popular es mou en una forquilla al voltant dels 53-54 escons, i es queda a un pas dels 55 necessaris. La majoria absoluta, que durant setmanes es donava per feta, queda ara al filferro.
El PP guanya… però perd força
Segons el model que es dibuixa a partir de tendències i estimacions, el PP manté un avantatge clar, però perd part de l’impuls amb què va arrencar la campanya.
El lideratge de Moreno Bonilla continua sent sòlid, però ja no és incontestable. La diferència és mínima en números però enorme en termes polítics: obliga a pensar en acords i trenca la idea d’un govern en solitari sense condicionants.
Una dreta que suma, però amb menys marge
En aquest nou escenari, el creixement de Vox es confirma, encara que amb matisos importants. La formació millora resultats i se situa al voltant dels 17-19 escons, consolidant-ne la posició, però sense el salt qualitatiu que buscava per marcar l’agenda amb més contundència.
El seu paper serà rellevant, però dins un marc més negociat del previst. La dreta continua sumant, sí, però amb menys marge i més fricció interna.
El PSOE resisteix… impulsat per Sánchez
Al bloc progressista, el PSOE aguanta. No arriba als 30 diputats —es mou al voltant dels 27-29—, però aconsegueix resistir en un context que semblava advers.
I aquí apareix un factor determinant: el paper de Pedro Sánchez.
El president del Govern manté una quota de suport superior a la dels candidats socialistes a Andalusia, cosa que ja s’ha vist en cites electorals anteriors. La diferència no és més petita: parlem d’un marge que pot rondar els 300.000 vots.
Aquesta tirada nacional ha permès sostenir el PSOE en moments clau de la campanya, evitant una caiguda més gran i mantenint el partit com a segona força.
Adelante Andalucía protagonitza el gran sorpasso
Però si hi ha un moviment que redefineixi el tauler és el d’Adelante Andalucía.
La formació no només creix, sinó que ho fa de forma contundent, situant-se entre els 8 i 11 escons, molt per sobre del previst. El sorpasso sobre Por Andalucía és clar i significatiu: no és una diferència ajustada, sinó un avantatge de diversos escons.
La dada és clau perquè altera completament l’equilibri dins de l’esquerra alternativa. Endavant, no només guanya representació: guanya pes polític, visibilitat i capacitat d’influència.
Por Andalucía queda relegada
Davant aquest avenç, Por Andalucía queda clarament per darrere, amb un resultat inferior a l’esperat, quedant amb 6 o 7 escons i lluny de competir pel lideratge en aquest espai.
El bloc progressista no canvia de signe, però sí de jerarquies. I aquest canvi pot tenir conseqüències a mitjà termini.
La majoria ja no és automàtica
Durant setmanes, la majoria absoluta del PP es donava per feta. Avui aquesta idea perd força.
L’escenari més probable passa a ser un en què Moreno necessiti suports externs, cosa que obre la porta a negociacions, tensions i cessions polítiques.
I això canvia tot:
l’estabilitat,
l’agenda,
i el to del proper govern.
Andalucía com a reflex d’Espanya
El que passa a Andalusia no es queda a Andalusia.
Aquest resultat reforça una idea que ja s’apunta a nivell nacional: la política espanyola entra en una fase on les majories clares són cada cop més difícils i on els equilibris depenen de diversos actors. El bipartidisme és el que surt més perjudicat en aquest escenari, i són claus per a la governabilitat els pactes i coalicions amb altres partits.
Un escenari endimoniat per a la governabilitat
La situació que s’obre és, en termes polítics, endimoniada.
La governabilitat andalusa del Partit Popular s’esquerda i deixa de ser un escenari d’estabilitat automàtica per convertir-se en un equilibri fràgil, condicionat per tercers actors i per una esquerra que, malgrat les limitacions, aconsegueix resistir i reordenar-se.
Un context que no només marcarà la legislatura a Andalusia, sinó que pot influir directament en el comportament de l’electorat de cara a properes cites electorals.
Un tauler obert després del 17M
El 17M no tanca un cicle. Ho obre.
Perquè el resultat no apunta a una hegemonia incontestable, sinó a un equilibri inestable on cada força guanya alguna cosa… però cap ho guanya tot.
I en aquest nou escenari, hi ha una conclusió que sobresurt sobre la resta:
Andalusia no canvia de bloc, però sí que canvia de fase.
Anàlisi elaborada per Blas Ballesteros Sastre.
Redacció: Ana Oropesa Barrera.
En col·laboració amb l’Equipo 27.
