La UB ocupa la millor posició catalana i d’espanya i la UAB avança fins al grup de les 300 millors institucions
Sis universitats catalanes figuren entre les 1.000 millors del món, segons l’última edició de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut com a rànquing de Shanghai. La Universitat de Barcelona (UB) és la institució catalana més ben posicionada i encapçala el rànquing a escala estatal. Per la seva banda, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) escala posicions i se situa entre les 201 i 300 millors del món. La Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Rovira i Virgili (URV), la Politècnica de Catalunya (UPC) i la de Girona (UdG) completen la representació catalana en el rànquing.
L’edició d’enguany de l’ARWU manté sis universitats catalanes entre les 1.000 millors institucions del món i tres universitats catalanes, la UB, la UAB i la UPF, es troben entre les deu primeres d’Espanya.
La UB torna a ser la universitat catalana més ben situada i ocupa també la primera posició entre les institucions universitàries d’Espanya, situant-se en la franja 151-200 del rànquing. Destaca en l’indicador de producció científica, que quantifica les publicacions indexades, ocupant la 137a posició mundial en aquest àmbit. També millora en l’indicador de rendiment per càpita, situant-se en el 110è lloc.
Enguany, la UAB s’enfila al grup entre les posicions 201 i 300 millors del món. A continuació, la UPF es troba en la franja entre les 401 i 500. Entre les posicions 701 i 800 figuren la URV i la UPC. Finalment, pel que fa a les universitats catalanes, la UdG es manté entre els llocs 901 i 1.000 del rànquing.
El top mundial
En l’edició d’enguany, la Universitat de Harvard ocupa la primera posició, seguida de la Universitat de Stanford i el Massachusetts Institute of Technology (MIT) en el tercer lloc.
L’ARWU analitza unes 2.500 universitats de tot el món i en publica la classificació de les 1.000 millors.
El rànquing de Shanghai situa les universitats a partir de sis indicadors relacionats amb la recerca i l’excel·lència acadèmica. Entre els criteris hi ha el nombre de premis Nobel i medalles Fields obtinguts per antics alumnes i investigadors, la quantitat d’investigadors altament citats i la publicació d’articles en revistes científiques amb gran prestigi internacional. També, es té en compte el rendiment científic de cada institució.
