La temporada de clubs ha acabat i el Mundial als Estats Units, el Canadà i Mèxic ja és l’únic tema que importa. Luis de la Fuente ha publicat la llista definitiva de convocats i el contrast entre clubs és difícil de passar per alt: vuit futbolistes del FC Barcelona, cap del Reial Madrid. Una xifra que, per ella sola, descriu millor que qualsevol anàlisi com han estat els últims mesos per a cada un dels dos grans del futbol espanyol.
El Barça tanca l’any com a campió de Lliga, un equip que en dos anys ha dominat el futbol nacional d’una manera que feia temps que no es veia. Noms com Lamine Yamal, Pedri, Dani Olmo, Pau Cubarsí o Ferran Torres eren difícils d’imaginar fora de la llista; la temporada que havien fet no deixava marge al dubte. Joan García havia fet una temporada sòlida sota els pals i les sensacions eren bones. Més incerts eren Eric García i Gavi —aquest últim tornant d’una lesió de genoll—, però tots dos han rebut la trucada. El de Martorell i el de Los Palacios arriben al torneig recompensats per un any que ha superat qualsevol expectativa.
El Madrid, sense cap representant
El Reial Madrid tanca una temporada que no ha estat a l’alçada del que s’esperava, i això ha tingut conseqüències directes. Cap dels seus futbolistes espanyols figura a la llista del seleccionador. Un zero davant del vuit del Barça que, a Madrid, es viu com una derrota extraesportiva. Una absència que no es mesura en gols però que pesa, i molt. Les crítiques a De la Fuente des de la premsa madridista han estat immediates; ara bé, quan els motius són estrictament esportius, l’argument és difícil de rebtre.
Un referent de setze anys enrere
Hi ha un precedent que plana sobre tot aquest debat. L’any 2010, Vicente del Bosque va construir la selecció que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica amb un nucli important de jugadors del Barça: Víctor Valdés, Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Pedro i David Villa. Setze anys després, De la Fuente segueix una lògica semblant: apostar pels que millor han jugat, sense que el nom del club d’on vénen condicioni la decisió.
Espanya arriba al torneig com a actual campiona d’Europa. Quaranta-vuit seleccions disputaran 104 partits fins a la final. La plantilla combina joventut i experiència en la mesura que el seleccionador considera necessària per afrontar la pressió d’un escenari com aquest. El camp dirà la resta.
