Amb el títol “Bajo la piel del monstruo” pretén animar les persones que passen per aquesta situació
Ester Iranzo, una pacient afectada per un trastorn de conducte alimentari, explica al llibre “Bajo la piel del monstruo” la seva experiència amb la malaltia i anima les persones que passen per aquest procés a continuar avançant. L’obra ha estat editada conjuntament per la Fundació Hospitalàries Martorell i l’Hospital Universitari de Bellvitge, centres de referència per a l’autora.
El llibre neix de la necessitat de transformar el dolor en una eina útil i de resposta a una inquietud personal: “Em vaig preguntar: què és el que m’hauria servit a mi que em diguessin en aquells moments tan foscos? I a la meva família, què li hauria donat esperança escoltar?”, explica Iranzo.
El “monstre” i el camí cap a l’esperança
El títol del llibre simbolitza el “monstre” de l’autoexigència i l’autocàstig, que l’autora defineix com “aquella part de tu malalta que vol trepitjar la teva part sana”. Per a Iranzo, escriure no ha estat una manera de donar-li més entitat, sinó tot el contrari: “M’ha servit per reposicionar el monstre, donant-li l’espai just i necessari en la meva ment per així aconseguir delimitar el poder que té sobre mi”.
L’obra vol transmetre que, malgrat les dificultats, és possible mantenir un projecte de vida actiu. L’autora proposa la idea de “caminar amb la malaltia en paral·lel, vigilant els senyals d’alerta”, posant l’èmfasi en la necessitat d’adaptar-se a la seva evolució i “aprendre a viure amb la malaltia i amb el que t’ha tret”. L’objectiu final és llançar un missatge de realisme i superació a qui estigui passant per una situació similar: “Encara que creguis que no, amb això sí que es pot viure”
Un projecte de col·laboració institucional
L’obra busca generar empatia i oferir suport especialment en els moments de màxima vulnerabilitat, quan “sembla que no hi ha sortida”. En aquest sentit, Iranzo confessa que veure el seu relat convertit en una eina pública té un significat de reparació: “M’ha desenganxat una miqueta l’etiqueta de malalta i em sento de nou persona. Si pot ajudar una sola persona, per a mi ja haurà estat un èxit”.
