L’hospital impulsa un programa pilot de simulació clínica avançada per preparar els equips assistencials davant converses d’alta càrrega emocional amb pacients i familiars
Comunicar un diagnòstic greu, afrontar una situació de final de vida o acompanyar una família que té dificultats per acceptar una notícia mèdica són alguns dels moments més delicats de la pràctica assistencial. Per ajudar els professionals sanitaris a afrontar aquestes situacions, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha posat en marxa un programa pilot de formació basat en la simulació clínica avançada, que permet entrenar les habilitats comunicatives i la gestió emocional en escenaris d’alta complexitat.
Professionals de l’Àrea Cardiovascular han estat els primers en participar en una formació que combina continguts teòrics i exercicis pràctics per millorar la comunicació amb pacients i familiars, gestionar les seves reaccions emocionals i afrontar converses difícils amb més eines i seguretat.
“Comunicar males notícies és una situació que vivim molt sovint en la pràctica clínica, especialment en Cardiologia, però per a la qual no sempre ens sentim prou preparats”, explica la doctora Alexandra Pons, especialista del Servei de Cardiologia i participant en el programa. Segons assenyala, assajar situacions reals i analitzar posteriorment les reaccions pròpies i les de la resta de participants permet identificar els punts forts i els aspectes que cal millorar.
Actors professionals per recrear situacions reals
La part pràctica de la formació va incloure diferents escenaris habituals de l’Àrea Cardiovascular, com situacions de final de vida, complicacions d’un procediment mèdic o decisions terapèutiques complexes. Amb l’ajuda d’actors i actrius professionals, els participants van practicar diferents maneres de comunicar males notícies i d’afrontar reaccions com la negació, la ira o la culpabilització.
Després de cada simulació, els professionals van analitzar amb l’equip docent com s’havia desenvolupat la conversa, quines estratègies comunicatives havien utilitzat i quines alternatives podien millorar l’acompanyament. L’objectiu és disposar d’un entorn segur on poder experimentar, detectar dificultats i adquirir recursos aplicables al dia a dia assistencial.
La formació presencial es complementa amb un mòdul en línia sobre protocols de comunicació de males notícies, les reaccions emocionals de pacients i familiars i les estratègies d’autocura dels professionals sanitaris.
La psicòloga del Servei de Psicologia Clínica de l’hospital, Olga Jordana, destaca que la comunicació és una competència que sovint s’adquireix amb l’experiència, però que també necessita un entrenament específic. Una bona comunicació pot ajudar a reduir l’impacte emocional d’un diagnòstic greu, facilitar l’adaptació a situacions complexes i prevenir possibles problemes de salut mental posteriors.
Acompanyar també els professionals
El programa no només vol millorar l’experiència dels pacients i les seves famílies, sinó també oferir eines als professionals per gestionar l’impacte emocional d’aquestes situacions. El cardiòleg de l’HUB i responsable del curs, el doctor Ángel Hernández, recorda que els equips assistencials han d’afrontar sovint decisions difícils de transmetre i necessiten recursos per comunicar-les adequadament i gestionar les emocions que els generen.
La iniciativa s’ha desenvolupat conjuntament entre l’Àrea Cardiovascular, el Servei de Psicologia Clínica i l’Àrea d’Aprenentatge de l’hospital. El programa combina l’experiència assistencial, els coneixements especialitzats en comunicació i gestió emocional i les possibilitats de la simulació clínica avançada.
Per la seva banda, Albert Adam, referent d’Aprenentatge de la Direcció de Persones, destaca la voluntat d’adaptar aquesta metodologia a les necessitats reals dels serveis hospitalaris i d’incorporar-hi progressivament més perfils professionals. Actualment, el centre disposa d’una seixantena de persones formades com a instructores en el seu model de simulació.
