L’AMB alerta de la pèrdua de sorra i ofereix 20 milions d’euros per frenar-la
Les platges metropolitanes de Barcelona es preparen per a la temporada de bany amb noves inversions en accessibilitat, serveis i protecció ambiental. En aquest inici de temporada, els responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han alertat de la pèrdua de sorra i han recordat que el litoral ha retrocedit més d’un 25 % en una dècada.
Així ho recull l’últim estudi de l’ens, amb dades recollides entre el 2012 i el 2022. En aquest període s’han perdut quasi 735.000 m3 de sorra a causa dels temporals i augment del nivell del mar. L’AMB ha demanat “una altra perspectiva que no pretengui erradicar” la falta de sorra, i ofereix 20 milions d’euros per “aconseguir la dualitat de protecció de la natura sense perdre la funció social de les platges”. Condiciona aquests diners, però, a què la Generalitat i el govern central també hi posin finançament a través d’un “acord estable” a tres bandes.
La pitjor part de la regressió se l’enduen les platges del tram nord, amb una pèrdua global de sorra del 34 %. Montgat és el municipi amb una situació més extrema, amb un retrocés del 66 % (-117.000 m3). L’anàlisi de l’AMB es basa en vols fotogràfics amb sensors LIDAR que permeten copsar el detall de la topografia i de l’evolució de la sorra. Es van fer tres vols els anys 2013, 2017 i 2022 amb els quals es van obtenir ‘núvols’ de punts 3D.
En el cas de Barcelona ciutat, l’estudi constata una pèrdua de quasi 125.300 m3 de sorra, que equival al 29 % de la superfície. A la zona del Delta del Llobregat, el retrocés també és del 29 % en global. Les platges més malmeses són les del Prat de Llobregat, amb una regressió del 31 % (quasi -133.900 m3). El segueixen Viladecans (-23 %), Castelldefels (-17 %) i Gavà (-16 %).
Si bé les dades són del període 2012-2022, l’AMB reconeix que cada tardor i hivern hi ha nous temporals que “agreugen” la situació. És el cas de la llevantada del Nadal, la borrasca Harry del gener -amb onades de més de 7 metres d’alçada- o el temporal Samuel del març. En tots aquests episodis, no només s’han escapçat les platges sinó que també s’han escampat més de 500.000 tones de residus, segons ha destacat el gerent de l’AMB, Ramon Torra, que ha subratllat les tasques de neteja per poder inaugurar la temporada de bany.
El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha defensat que les polítiques de protecció del litoral i la natura es facin sense perdre de vista la “funció social” que tenen les platges. “Hi ha moltes famílies que el seu estiu es basa en venir aquí perquè no tenen una alternativa”, ha dit, en relació al poder adquisitiu de moltes llars. “On no arriba el salari directe ha d’arribar el salari social, i el litoral ha de complir amb aquesta funció”, ha afegit, tot recordant que les platges metropolitanes reben cada estiu 11 milions de visitants.
Per mantenir aquesta “dualitat” en ple debat sobre com frenar la regressió, Balmón ha avançat que l’AMB “està disposada” a invertir 20 milions d’euros en un pla d’actuació especial de dos o tres anys de durada “que no busqui erradicar ni solucionar la situació, sinó que treballi des d’una altra perspectiva”.
La intenció, ha dit, és poder finançar accions per aportar sorra o fer dunes de contenció artificial, entre altres accions. També s’estudia la possibilitat de fer esculleres submarines, si bé aquesta opció a hores d’ara està menys madurada.
Per posar aquests diners sobre la taula, però, l’AMB posa una condició: que la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) també aportin part dels seus pressupostos. “No anem només a demanar, sinó que volem aliats per tirar endavant un compromís ferm”, ha defensat Balmón, que ha dit que pròximament plantejaran aquest acord de formal a les dues administracions. Si hi hagués entesa, Balmón estima que la burocràcia i la redacció del projecte faria que les primeres accions s’executessin, com a molt aviat, de cara a la temporada de platges del 2028.
En paral·lel a les negociacions polítiques, l’AMB preveu participar fins el 2030 en un nou projecte europeu per millorar l’adaptació de les zones costaneres al canvi climàtic. ‘Co-creating Regenerative and Resilient Coastal Futures’ (CORRAL) és una iniciativa d’un consorci format per una trentena d’administracions, centres de recerca, universitats i empreses especialitzades. L’AMB hi participa com a cas pilot. Durant quatre anys, aportarà el control de la dinàmica de la costa, l’avaluació de solucions basades en la natura -com les dunes- i el codisseny d’actuacions amb actors locals.
Platges més accessibles i renaturalitzades
El litoral metropolità ofereix 30 quilòmetres de platja que aquesta temporada aposta per l’accessibilitat. S’hi han instal·lat més d’un centenar de nous metres de passeres adaptades, un nou lavabo adaptat amb pèrgola i 150 bancs nous als accessos. També hi ha tres nous mòduls de primers auxilis i quatre nous mòduls auxiliars de salvament.
Al mateix temps, s’han renovat 500 metres de tancaments per protegir espècies d’aus en risc al Delta del Llobregat, on hi ha 500 metres nous de tancament amb pal i corda de les zones dunars. A la zona del Fòrum, hi ha una nova instal·lació de 330 metres de tancament dunar. Segons el baròmetre de l’AMB, els usuaris de les platges metropolitanes les puntuen amb un 8 sobre 10. Els usuaris destaquen especialment la tranquil·litat, la qualitat paisatgística, la facilitat d’accés, la senyalització i les passeres de fusta.
Ramon Torra ha posat en valor l’aposta continuada per modernitzar els serveis i equipaments de les platges. El gerent de l’AMB ha remarcat que “cada any l’administració metropolitana aposta per la renovació i millora constants de mobiliari i equipaments per oferir un servei públic de primera qualitat”. També ha reconegut les dificultats derivades dels temporals d’aquest hivern, especialment les llevantades, però ha assegurat que les platges ja estan preparades per afrontar la temporada alta “amb nous mòduls, nous accessos adaptats i tota l’oferta d’instal·lacions esportives a disposició dels usuaris”.
