Entrevista a David Bote, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Mataró
Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Ajuntament de Mataró, David Bote, ha liderat la reivindicació dels municipis per reformar el Codi Penal i endurir el càstic als delinqüents multireincidents. Bote reconeix que veure com persones delinqueixen de manera reiterada genera frustració tant entre la ciutadania com entre els cossos policials i manté que les polítiques restrictives no són incompatibles amb accions socials.
-Vostè ha estat una de les veus municipals que ha liderat i pressionat per reformar la llei sobre reincidència. Quina era la necessitat que es detectava des del municipalisme per fer aquesta modificació?
Hi havia una sensació compartida entre molts alcaldes i alcaldesses, determinats delictes reiterats estaven generant molta frustració entre la ciutadania i també entre els mateixos cossos policials. Persones que acumulaven desenes de detencions per furts o robatoris sense conseqüències penals i això acabava transmetent la idea que delinquir sortia gratis. Aquesta llei és fruit de la pressió del municipalisme perquè nosaltres som qui vivim més a prop les inquietuds de la gent.
-Els crítics consideren que endurir les penes no resoldrà el problema de fons. Quina és la seva opinió?
Els problemes socials no es resolen només amb el Codi Penal. Ningú defensa això. Però també és evident que una societat necessita normes, límits i conseqüències. Ho dic sovint, no hi ha societat que avanci si no afronta les desigualtats, però tampoc si renuncia al principi d’autoritat. Qui la fa, la paga. La seguretat i les polítiques socials no són incompatibles, al contrari, s’han de complementar.
-Una de les novetats és que els ajuntaments es podran personar com a acusació particular…
Els ajuntaments som l’administració més propera. Aquesta llei en dona una nova eina per tenir un paper més actiu davant aquells reincidents que alteren la convivència. Ara el que necessitem són instruccions clares de com personar-nos en els procediments judicials i sol·licitar mesures cautelars en relació amb els delinqüents multireincidents.
-Com condiciona la sensació d’inseguretat a barris concrets el fet que un petit grup de delinqüents concentri molts delictes?
De vegades no estem parlant d’un problema generalitzat, sinó d’un nombre reduït de persones que acumulen una gran part dels fets delictius. Però això té un impacte enorme en la percepció dels veïns i en la convivència. Quan la gent veu impunitat repetida, es desgasta la confiança en el sistema.
-El debat sobre seguretat pot acabar alimentant discursos extremistes o simplificacions sobre immigració i delinqüència?
És important parlar clar i actuar. A l’extrema dreta se la combat amb gestió, però també hem d’entendre el malestar de molta gent. Si les institucions no donen resposta als problemes quotidians, altres intentaran aprofitar aquest malestar amb discursos simples i falses solucions. Cal combatre les mentides i actuar amb polítiques útils. La seguretat no pot ser patrimoni de ningú.
-Des de la Federació de Municipis de Catalunya s’ha reclamat més coordinació policial i més recursos judicials. La llei serà suficient sense inversió estructural?
No. La llei és necessària, però sola no resoldrà res. Necessitem més recursos humans, més coordinació policial, més jutjats i judicis més ràpids. El Govern i el Ministeri ja han anunciat reforços importants i això és positiu. La clau és combinar reformes legals amb més recursos i una millor capacitat de gestió. Però també necessitem que tots aquests nous recursos arribin d’una forma equitativa a tot el territori.
-La reforma d’aquesta llei ha unit políticament a partits de diferents esferes, des del PSOE fins al PP passant per Junts. La seguretat obliga a trencar determinats tabús?
La seguretat és un tema transversal. Quan parlem de convivència i de garantir tranquil·litat a la ciutadania, crec que és positiu que hi hagi grans consensos. A vegades la política s’encalla massa en etiquetes i poc en solucions.
-Com alcalde i com a president de la FMC, que li preocupa més les dades reals de delinqüència o la desconfiança de la ciutadania vers les administracions?
Les dades importen perquè expliquen la realitat i també ens indiquen el camí sobre el qual hem de treballar, però la confiança de la ciutadania és igualment fonamental. Pots tenir indicadors que milloren, però si la gent no ho percep o no sent que les institucions reaccionen, continues tenint un problema.
I això és el que alguns partits intenten aprofitar, generar confusió, embrutar el debat públic i alimentar el malestar per treure’n rèdit polític.
-A ciutats com ara Mataró, la multireincidència és un problema de seguretat, d’exclusió social o de manca de capacitat judicial?
Des de Mataró hem defensat sempre una resposta equilibrada, més prevenció, treball social i comunitari, però també ordre. Res no pot justificar que una persona delinqueixi.
Evidentment, afecta la percepció de seguretat i la convivència, però també hi ha darrere situacions de molta dificultat social. Ara bé, també és cert que durant anys hem tingut eines judicials insuficients davant persones que acumulaven molts delictes i entraven i sortien del sistema molt ràpidament.
-Mataró ha invertit en policia de proximitat i mediació comunitària. Què ha funcionat millor i què clarament no ha donat resultat?
Quan la policia coneix el territori i treballa coordinada i de forma transversal amb els diferents serveis de l’Ajuntament, es poden prevenir situacions conflictives.
La policia de proximitat funciona quan és capaç d’entendre els barris, acompanyar la gent i treballar la convivència des de la proximitat i la confiança. La seguretat no es construeix només aplicant normes, sinó generant complicitats i entenent la realitat social de cada comunitat. Això no vol dir renunciar al ordre, perquè hi ha situacions on s’ha d’actuar amb fermesa.
-Al debat sobre seguretat sempre apareix el risc d’estigmatitzar barris o comunitats senceres. Com es combat la delinqüència sense alimentar fractures socials?
La pitjor errada que podem fer és identificar un barri amb la delinqüència. Jo visc al barri de Cerdanyola i sé perfectament que és un barri ple de gent treballadora, diversa i amb un enorme potencial. Els problemes de convivència els provoquen persones concretes, no comunitats senceres.
Precisament per això fem una aposta molt forta en aquest barri amb la Llei de barris, perquè volem generar més oportunitats, millorar l’espai públic, reforçar els serveis i donar més recursos comunitaris. La seguretat també es construeix així.
Cal actuar amb fermesa contra qui delinqueix, però sense alimentar discursos que divideixen o estigmatitzen. Perquè aquells que assenyalen, no ajuden a millorar-lo. Nosaltres el que volem és exactament el contrari, barris cohesionats i amb futur.
-Després d’impulsar aquesta reforma legal, quin resultat tangible espera poder traslladar a la ciutadania d’aquí un any?
Aquesta reforma no solucionarà tots els problemes de la nit al dia, però sí que ha de permetre actuar amb més eficàcia. La gent ha de notar que les institucions responen i que qui delinqueix de manera reiterada no pot actuar amb impunitat.
