La democràcia no mor de cop. Es podreix quan la mentida substitueix la veritat.
No hi ha patriotisme on manca la decència.
No hi ha llibertat on se sembra l’odi.
No hi ha justícia quan els ciutadans deixen de confiar en les institucions.
Qui converteix la por en política destrueix la convivència.
Qui fa servir la fe per dividir traeix el missatge d’humanitat.
Mentre discutim, el món continua dessagnant-se i els innocents continuen pagant el preu de les guerres.
Cap fortuna no compra la consciència.
Cap poder no compra la immortalitat.
La història sempre acaba jutjant els que van confondre la força amb la raó.
Només hi ha una revolució capaç de derrotar la barbàrie: l’amor.
Només hi ha una resposta capaç de vèncer l’odi: l’esperança.
La veritat pot trigar, però sempre troba el camí.
La decència resisteix.
I quan l’esperança s’endinsa en un poble, ja no hi ha poder capaç d’aturar-la.
