Més de la meitat dels que coneixen la mesura impulsada per l’extrema dreta es mostra en contra de prioritzar espanyols d’origen en ajuts i serveis públics
Un dels principals pilars ideològics que Vox ha aconseguit introduir en diferents pactes autonòmics amb el Partit Popular no compta, però, amb el suport majoritari de la ciutadania. L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) reflecteix que més de la meitat dels espanyols que coneixen l’anomenada prioritat nacional rebutgen aquesta proposta impulsada per l’extrema dreta.
La mesura, convertida en una de les grans exigències de Vox per facilitar acords de govern amb el PP en comunitats com ara Aragó, Extremadura o la Comunitat Valenciana, planteja que els espanyols d’origen tinguin preferència a l’accés a determinades ajudes socials, serveis públics o polítiques d’habitatge.
Tot i això, les dades del CIS mostren una realitat molt més complexa de la que intenta projectar el partit de Santiago Abascal.
El rebuig supera el suport
Segons el sondeig, el 76,9% dels enquestats afirmen conèixer aquesta proposta defensada per Vox. Entre els que n’han sentit a parlar, un 52,2% es mostra en desacord amb l’anomenada prioritat nacional, davant d’un 44,6% que sí que li dona suport.
Si s’analitza el conjunt total de la mostra, els percentatges segueixen reflectint una majoria de rebuig. Un 41,5% dels espanyols es declaren poc o res d’acord amb aquest principi, mentre que un 35,5% es posiciona a favor.
Aquestes dades qüestionen un dels arguments més repetits per Vox durant els darrers mesos, basat a presentar la prioritat nacional com una demanda àmpliament recolzada per la societat espanyola.
El CIS, elaborat a partir de més de 4.000 entrevistes fetes entre el 4 i el 18 de maig, dibuixa un escenari on la proposta genera una forta divisió social, però amb una inclinació majoritària cap al rebuig.
La mesura estrella de Vox als seus pactes amb el PP
L’anomenada prioritat nacional ha esdevingut un dels elements centrals de les negociacions entre Vox i el Partit Popular en diferents comunitats autònomes.
La propuesta plantea que los ciudadanos españoles tengan preferencia frente a inmigrantes en el acceso a determinadas ayudas públicas, políticas sociales o recursos financiados por las administraciones.
Durant els darrers mesos, Vox ha aconseguit incorporar aquest concepte a diversos acords parlamentaris i pressupostaris signats amb el PP.
De fet, a la Comunitat Valenciana, el síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, ha arribat a definir recentment la prioritat nacional com a “un dels tres pilars” fonamentals de l’acord aconseguit amb els populars per tirar endavant els pressupostos autonòmics.
Des de Vox defensen que els que sostenen el sistema mitjançant impostos han de tenir preferència a l’accés a determinades prestacions públiques.
Tot i això, les crítiques contra aquesta proposta han estat constants des d’organitzacions socials, juristes i partits progressistes, que consideren que introdueix criteris discriminatoris incompatibles amb principis bàsics d’igualtat i drets socials.
Dubtes sobre el seu encaix constitucional
El mateix CIS també va preguntar als ciutadans sobre la possible compatibilitat de la prioritat nacional amb la Constitució espanyola.
Les respostes tornen a reflectir una societat dividida.
Un 35% dels enquestats considera que la mesura sí que seria compatible amb la Constitució, mentre que un 31,7% creu que no ho seria. A més, hi ha un percentatge elevat de ciutadans que no tenen una opinió clara o desconeixen prou l’assumpte.
Quan la pregunta es formula únicament entre els qui coneixen els pactes autonòmics entre PP i Vox, les diferències continuen sent molt ajustades, cosa que evidencia que tampoc no existeix un consens clar sobre la legalitat o constitucionalitat d’aquest plantejament.
L’avanç del discurs ultra a les institucions
Tot i que les dades reflecteixen rebuig majoritari, l’enquesta també mostra un altre fenomen rellevant: la normalització progressiva de determinats marcs ideològics impulsats per l’extrema dreta.
Que gairebé un 45% dels que coneixen la proposta doni suport a la prioritat nacional evidència fins a quin punt determinats discursos relacionats amb immigració, accés a recursos públics o identitat nacional han guanyat presència en el debat polític espanyol.
Durant els darrers anys, Vox ha situat aquestes qüestions al centre de bona part de la seva estratègia política, vinculant problemes com l’habitatge, els ajuts socials o la seguretat ciutadana amb la immigració.
Diversos analistes han advertit a més del creixement de discursos cada cop més radicalitzats dins l’entorn ideològic de l’extrema dreta espanyola, especialment en qüestions relacionades amb la identitat nacional i les polítiques migratòries.
Vox millora en intenció de vot malgrat el rebuig a la seva mida estrella
La paradoxa és que el rebuig a la prioritat nacional coincideix amb una recuperació electoral de Vox al mateix baròmetre del CIS.
Segons l’estudi, la formació de Santiago Abascal puja fins al 16,2% d’estimació de vot, recuperant 1,5 punts respecte al mes anterior després de diverses enquestes consecutives a la baixa.
Mentrestant, el PSOE continua sent la força més votada amb un 36,2%, seguit pel PP amb un 24,9%.
Les dades mostren així una fotografia política complexa: encara que una majoria rebutja un dels principals plantejaments ideològics de Vox, la formació ultra continua consolidant una base electoral significativa i manté capacitat per condicionar governs autonòmics i acords parlamentaris.
I precisament aquí rau una de les grans claus de l’actual panorama polític espanyol: la distància creixent entre determinades propostes impulsades des de l’extrema dreta i el suport real que aquestes mesures troben quan se sotmeten al conjunt de l’opinió pública.
