El programa AdaptaClima 2030 de la Diputació de Barcelona ha mobilitzat 16 milions d’euros des de 2024
La Diputació de Barcelona ha impulsat els darrers anys les seves polítiques per adaptar les ciutats a l’emergència climàtica i des de 2024 ha impulsat un miler de projectes que han suposat mobilitzar 16 milions d’euros.
Els darrers anys han estat els més càlids des que es tenen registres i han situat el planeta per sobre del llindar d’1,5 graus centígrads d’increment de temperatura que la comunitat científica considerava clau per limitar els impactes de l’escalfament global. Aquest escenari es tradueix en una major freqüència i intensitat de sequeres, inundacions, grans incendis forestals i onades de calor que afecten directament la salut, el benestar i l’activitat econòmica de milions de persones.
El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica, Marc Serra Solé, ha destacat que l’adaptació al canvi climàtic ja no es pot considerar una política complementària. Segons va assenyalar, es tracta d’una necessitat imprescindible per protegir la salut de la població, preservar la qualitat de vida als municipis i garantir el funcionament dels serveis públics en un context cada vegada més condicionat pels episodis de calor extrema.
Serra va remarcar també el paper fonamental dels governs locals en aquesta transformació. “És als municipis on els impactes del canvi climàtic es fan més evidents i on es poden desplegar les respostes més efectives”, va afirmar. En aquest sentit, va defensar la necessitat d’incorporar la mirada climàtica en totes les actuacions urbanístiques i de planificació territorial.
Inversions específiques
Per fer front a l’emergència climàtica, la Diputació de Barcelona va posar en marxa l’any 2024 el programa AdaptaClima 2030, que preveu inversions específicament destinades a l’adaptació al canvi climàtic en l’àmbit municipal.
Des de la seva creació, AdaptaClima 2030 ha mobilitzat 16 milions d’euros repartits entre tots els municipis de la província segons criteris de població. Els ajuts han oscil·lat entre els 20.000 i els 75.000 euros per localitat i han permès impulsar més de 800 projectes en un total de 310 municipis. A més, el programa ha demostrat una elevada capacitat multiplicadora, ja que per cada euro aportat per la Diputació s’han mobilitzat fins a 3,6 euros addicionals en inversions.
Les actuacions desenvolupades a través del programa s’han concentrat principalment en tres grans àmbits d’intervenció. El primer correspon a la naturalització dels espais urbans i la millora dels entorns bioclimàtics mitjançant la plantació d’arbrat, la creació de zones verdes i la recuperació d’espais més permeables i frescos. Aquest tipus d’actuacions representen el 30 % del total dels projectes executats.
La segona línia d’actuació, que concentra el 41 % de les intervencions, se centra en la generació d’ombratge a l’espai públic. Es tracta de la instal·lació de tendals, pèrgoles i altres estructures que contribueixen a reduir l’exposició directa al sol en carrers, places, equipaments i espais d’ús quotidià de la ciutadania.
Finalment, el 29 % dels projectes han estat destinats a actuacions d’estalvi i eficiència en l’ús dels recursos, especialment a través de la millora de l’eficiència energètica i tèrmica dels equipaments municipals. Entre les mesures implementades destaquen la renovació de sistemes de climatització, la millora dels aïllaments i altres actuacions orientades a reduir el consum energètic i augmentar el confort interior dels edificis públics.
Una nova manera d’entendre l’urbanisme
Segons Serra, aquestes iniciatives formen part d’una nova manera d’entendre l’urbanisme i les polítiques públiques. “Cada vegada que construïm una escola, transformem un carrer, fem una plaça o impulsem un nou parc, incorporem la perspectiva de l’adaptació climàtica”, va subratllar. El diputat va manifestar que l’espai públic ha de ser concebut com una infraestructura de protecció climàtica capaç de reduir riscos i protegir la població davant els efectes de la calor extrema.
Refugis climàtics
La Diputació de Barcelona també ha posat en marxa la Xarxa de Refugis Climàtics de la província (XAREC), una iniciativa destinada a donar suport als municipis en la identificació, adequació i promoció d’espais segurs durant les onades de calor. La xarxa treballarà de manera coordinada amb la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics i inclourà tant refugis interiors, ubicats en equipaments públics condicionats, com entorns de confort bioclimàtic situats en parcs, jardins i altres espais verds urbans.
També s’ha donat a conèixer la nova “Guia per dissenyar itineraris de confort bioclimàtic”, un document que ofereix criteris tècnics per crear recorreguts urbans més agradables, accessibles i saludables. L’objectiu és fomentar itineraris naturalitzats i pacificats que permetin als ciutadans desplaçar-se per l’espai públic amb més confort tèrmic durant els mesos de més calor.
