Supera àmpliament el creixement dels salaris
Els diners que destina cada persona de l’àrea metropolitana de Barcelona a alimentació cada any ha augmentat fins arribar als 2.249 euros, superant àmpliament el creixement dels salaris al territori. El sistema alimentari genera 11.763 milions d’euros de valor afegit, l’equivalent al 7,5 % de l’economia metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones.
Aquestes són algunes de les dades facilitades per l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, la nova plataforma que ha posat en marxa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que permet fer un seguiment i un anàlisi per disposar d’una radiografia integral del sistema alimentari dels 36 municipis metropolitans.
L’Observatori neix amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments a la metròpolis. Amb aquesta eina també es vol sensibilitzar la ciutadania i la societat civil sobre la importància del sistema alimentari per al bon funcionament dels municipis i de la metròpolis de Barcelona, així com facilitar a les administracions locals la presa de decisions públiques en àmbits com la salut, la sostenibilitat, la cohesió social o la planificació territorial.
La consellera delegada d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, Raquel Gil, ha assegurat que “volem que l’Observatori esdevingui una eina de referència per informar-se i contribuir a la sensibilització ciutadana, al reforç de les polítiques alimentàries locals i a l’impuls de projectes per part del a societat civil”. També ha reivindicat les polítiques alimentàries com un factor essencial per construir ciutats cohesionades, sostenibles i pròsperes, capaces d’articular relacions equilibrades amb el conjunt del territori.
La nova plataforma posa de manifest la característiques territorials pròpies d’un entorn densament urbanitzat.
L’any 2024 només el 8,5 % del sòl metropolità era agrari, una xifra molt inferior a la de mitjans del segle XX, que era del 44 %.
El delta del Llobregat representa una de les principals zones de zones de producció i té una orientació singular: dos terços de la superfície són conreus de regadiu i el 70 % de la producció es destina a alimentació humana (hortalisses, fruita), a diferència de la resta de Catalunya, on predomina l’agricultura de secà i més de la meitat dels conreus es destina a alimentació animal.
L’Observatori evidencia les desigualtats socials relacionades amb l’alimentació i remarca que la despesa alimentària ha augmentat notablement en els darrers anys, fins als 2.249 euros anuals per persona l’any 2024, i que l’increment dels preus dels aliments ha superat àmpliament el creixement dels salaris. Paral·lelament, un 5,2 % de la població metropolitana no es pot permetre un àpat proteic cada dos dies (2024-2025).
Pel que fa a la salut, les dades de l’any 2022 mostren fortes diferències territorials en obesitat infantil i adulta, amb municipis que superen àmpliament les mitjanes metropolitanes del 9,8 % i del 15%, respectivament.
