El Marroc va fer un pas de gran valor cap als vuitens de final en imposar-se per 0-1 a Escòcia en la segona jornada del Grup C, un resultat que situa la selecció nord-africana al capdavant de la classificació amb quatre punts i reforça la seva candidatura per tancar la fase de grups en una posició privilegiada.
El partit va quedar condicionat des dels seus primers compassos. Tot just havien transcorregut 71 segons quan Ismael Saibari va tornar a aparèixer per marcar diferències. L’atacant marroquí va aprofitar una acció ràpida en camp rival per signar l’únic gol de la nit i castigar una posada en escena escocesa massa tova, incapaç de sostenir la intensitat competitiva que havia mostrat davant d’Haití en la jornada inaugural. El gol, a més de desnivellar el marcador, va marcar el to d’un partit que el Marroc va gestionar amb autoritat durant llargs trams.
La selecció dirigida per Mohamed Ouahbi es va sentir còmoda des de l’inici. Va pressionar amunt, va circular amb criteri i va obligar Escòcia a jugar massa vegades lluny de l’àrea rival. Achraf Hakimi va tornar a exercir com a referència competitiva d’un equip molt ordenat, mentre el mig del camp marroquí controlava el ritme del partit amb una superioritat molt més gran del que suggereix el marcador final. El Marroc va arribar a encadenar 601 passades, un registre rècord per a una selecció africana en la història dels Mundials, i aquesta capacitat per monopolitzar la possessió va ser una de les claus del partit.
Escòcia va trigar massa a reaccionar. El conjunt de Steve Clarke no va aconseguir en cap moment assentar-se al partit durant la primera meitat i va oferir una versió molt menys sòlida que la mostrada davant d’Haití. La circulació va ser lenta, va faltar profunditat per fora i tant Scott McTominay com John McGinn van trobar moltes dificultats per influir amb claredat en camp contrari. El Marroc, en canvi, es va mostrar més precís, més intens i també més convençut del que necessitava el partit.
Després del descans, l’equip britànic va intentar fer un pas endavant i va elevar el ritme de la seva pressió, però va continuar topant amb una selecció marroquina disciplinada, compacta i preparada per protegir el seu avantatge. Els africans fins i tot van poder ampliar la diferència en diverses transicions, tot i que la falta d’encert va mantenir amb vida Escòcia fins al tram final.
Va ser llavors quan els escocesos van trobar els seus millors minuts. Empesos per la urgència del resultat, van tancar el Marroc a prop de la seva àrea i van generar per fi una sensació real d’amenaça. Tanmateix, l’empat no va arribar. La resistència defensiva del conjunt nord-africà, la feina dels seus migcampistes i la serenitat d’un equip cada vegada més madur van acabar tancant una victòria de gran valor competitiu.
El triomf canvia el paisatge del Grup C. El Marroc arriba als quatre punts i afrontarà l’última jornada davant d’Haití depenent d’ell mateix per assegurar el pas als vuitens i fins i tot per conservar el primer lloc. Escòcia, per la seva banda, es queda amb tres punts i arribarà al duel final contra el Brasil obligada a competir al límit per continuar viva en el torneig.
La selecció marroquina no només va guanyar: va tornar a transmetre la sensació de ser un equip seriós, tàcticament fiable i preparat per discutir el comandament del grup a qualsevol. Escòcia, en canvi, va perdre molt més que un partit. Va perdre el lideratge i la tranquil·litat amb què havia començat la segona jornada.
