El Brasil va reaccionar amb contundència, va derrotar Haití per 3-0 i va recuperar el pols del Grup C, una victòria imprescindible per a la selecció de Carlo Ancelotti, que arribava pressionada després de l’empat davant del Marroc i necessitava una resposta convincent per no comprometre la seva classificació abans de l’última jornada.
La resposta va arribar amb claredat i, sobretot, amb canvis visibles. Ancelotti va introduir modificacions a l’onze i l’equip va oferir una versió força més equilibrada, més agressiva en la pressió i molt més fluida en camp rival. Matheus Cunha, titular en lloc d’Igor Thiago, va ser el gran beneficiat de l’aposta del tècnic italià i també el gran protagonista de la nit. El davanter va signar un doblet abans del descans i va liderar una actuació ofensiva molt més afinada de la pentacampiona.
El Brasil va trigar poc a imposar la seva superioritat. La selecció sud-americana va assumir el control de la pilota des de l’inici, va empènyer Haití cap al seu propi camp i va començar a trobar espais amb més naturalitat que en l’estrena davant del Marroc. Vinícius Júnior, molt actiu per l’esquerra, va tornar a ser una amenaça constant i va participar de manera decisiva en el desenvolupament del partit.
El primer cop va arribar a través de Matheus Cunha, que va obrir el marcador i va donar tranquil·litat a un equip que necessitava alliberar-se emocionalment. Lluny de conformar-se, el Brasil va continuar atacant i va trobar el segon gol també als peus del davanter, novament ben assistit per Vinícius. El 2-0 va confirmar que el partit havia agafat el rumb esperat per Ancelotti i va castigar un Haití valent, però massa fràgil per sostenir durant gaires minuts la pressió d’un rival molt superior en talent i profunditat.
Abans del descans, el Brasil va ampliar encara més la diferència. Aquesta vegada va ser Vinícius Júnior qui va trobar el premi a la seva insistència i va signar el 3-0 amb què el partit va quedar pràcticament sentenciat. L’atacant del Real Madrid, a més de marcar, va tornar a ser el futbolista més desequilibrant del conjunt brasiler i va tancar una actuació decisiva en què va combinar desbordament, velocitat i participació directa en dos dels tres gols.
La segona part va tenir un ritme més baix, condicionat per l’ampli avantatge brasiler i per la dificultat d’Haití per canviar el signe del partit. Tot i així, el conjunt caribeny no va renunciar a competir i va buscar el gol que li permetés mantenir-se amb vida. La seva millor oportunitat va arribar en una rematada de cap de Ricardo Adé, que va obligar Alisson a intervenir en una de les poques accions realment compromeses per a la defensa brasilera.
El Brasil, per la seva banda, va gestionar l’avantatge amb molta més serenitat que en el primer partit. Sense necessitat d’assumir riscos innecessaris, va controlar els espais, va protegir millor el mig del camp i va donar la impressió d’haver trobat una estructura més funcional. L’entrada de Cunha, una major claredat en el repartiment d’alçades i una ocupació més racional del carril central van permetre veure un equip més recognoscible i força més sòlid.
La victòria deixa la selecció brasilera amb quatre punts i la torna de ple a la lluita pel primer lloc del grup. També li permet arribar a l’última jornada davant d’Escòcia depenent d’ella mateixa per assegurar la classificació. Haití, en canvi, queda eliminada després d’encaixar la seva segona derrota consecutiva i s’acomiada del torneig sense punts, tot i fer-ho amb la dignitat competitiva d’un equip que no va renunciar a buscar les seves opcions.
El Brasil necessitava guanyar, però també necessitava convèncer. Ho va fer amb una actuació més seriosa, més equilibrada i força més eficaç. Ancelotti no va resoldre tots els interrogants que envolten el seu equip, però sí que va trobar davant d’Haití una resposta convincent en el moment en què més la necessitava.








