L’ens centralitza serveis públics essencials i atén 3,4 milions d’habitants
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) celebra aquest any els seus primers 15 anys d’existència amb el repte de fer una metròpolis més sostenible, equitativa i cohesionada.
L’administració metropolitana va ser legitimada per llei el 2010 i els seus òrgans de govern van constituir-se el 2011. L’ens en la seva configuració actual és hereva de l’antiga Mancomunitat de Municipis, de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMSHTR).
Aquest canvi institucional, fruit de molts consensos polítics i territorials, va facilitar la creació d’una administració preparada per racionalitzar i simplificar la governança, per donar servei a 36 municipis del territori metropolità.
L’existència de l’AMB permet centralitzar serveis públics essencials que sobrepassen, de llarg, la lògica estrictament municipal, i atendre els 3,4 milions d’habitants de la metròpolis, de 636 km2, que concentra el 42 % de la població i el 52 % del PIB de Catalunya. Alhora, l’AMB compta amb el tercer pressupost públic de Catalunya, amb un import per al 2026 de 2.896 milions d’euros.
El president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar que “el 2011 es va curar una ferida que hi havia en la governança, tant de la Barcelona com de la Catalunya metropolitanes”, i va afegir que “ha estat una història complexa i, per aquest motiu, ho hem de celebrar encara més. Aquell pacte de país va ser fruit del consens i de la capacitat de cedir, més enllà dels partits polítics. I s’ha d’agrair especialment a Xavier Trias i Antonio Balmón la seva generositat política”.
“L’AMB és motiu d’estudi arreu del món, i el seu model és replicat com a exemple d’èxit. Tenim clars els reptes de futur, com per exemple fer un salt d’escala en la construcció d’habitatge públic, la lluita davant de l’emergència climàtica o l’aprovació del Pla director urbanístic metropolità, que marca les bases de la metròpolis del futur”, va afegir Collboni.
De la seva banda, l’expresident de l’AMB i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, va voler recordar que “fa 15 anys hi havia una voluntat de consens clara de tots els partits. Hi havia una gran necessitat de gestionar serveis bàsics, com el cicle de l’aigua, i cap instrument per fer-ho”. En aquest sentit, Trias va ressaltar la figura del socialista Antonio Balmón. “Va entendre la importància de situar Barcelona al centre, a la presidència, però alhora va posar-se als comandaments de la nova administració i va fer una feina excel·lent”, va assegurar.
Finalment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir que “cal commemorar el pacte, perquè el naixement de l’AMB es fonamenta sobre el pacte, i pactar és un senyal de coratge”. Illa també va destacar “la importància de la dimensió, de l’escala» i va dir que «si volem donar bons serveis públics, necessitem la dimensió metropolitana”.
La Llei de l’AMB
Un cop aprovada per unanimitat la Llei 31/2010 al ple del Parlament de Catalunya, el 27 de juliol del 2010, la constitució del primer govern metropolità va tenir lloc el 21 de juliol del 2011 després de les eleccions municipals.
L’AMB també és un cas singular dins del marc institucional espanyol. Tot i que existeixen realitats metropolitanes al voltant de ciutats com Madrid, València, Màlaga, Saragossa o Bilbao, cap d’elles disposa d’un ens metropolità amb un nivell d’institucionalització, competències i recursos equiparable a l’AMB. Alhora, a escala europea i internacional, poques àrees metropolitanes tenen un ventall competencial tan extens, amb funcions en urbanisme i planejament territorial, mobilitat i transport públic, medi ambient, aigua i residus, habitatge, desenvolupament econòmic i cohesió social.
