El Tribunal Suprem dels Estats Units ha tancat la porta a un dels projectes més controvertits impulsats per Donald Trump des del seu retorn a la Casa Blanca. En una decisió adoptada per sis vots contra tres, l’alt tribunal va declarar incompatible amb la Constitució l’intent del president d’eliminar, mitjançant una ordre executiva, el dret a la ciutadania per naixement, un dels pilars històrics de l’ordre constitucional nord-americà.
La mesura impulsada per Trump pretenia impedir que els fills d’immigrants en situació irregular, i fins i tot de determinats residents temporals, adquirissin automàticament la ciutadania nord-americana en néixer al país. Tanmateix, la majoria del Suprem va recordar que la Catorzena Esmena, aprovada després de la Guerra de Secessió, estableix amb claredat que tota persona nascuda en territori dels Estats Units i sotmesa a la seva jurisdicció és ciutadana de ple dret. Es tracta d’una interpretació consolidada des de fa més d’un segle, especialment després de la històrica sentència de 1898, que va convertir el principi del jus soli en un dels elements fonamentals de la identitat jurídica dels Estats Units.
Només els magistrats conservadors Clarence Thomas, Samuel Alito i Neil Gorsuch van donar suport a la posició de Trump. La resolució representa un dels principals frens judicials a la política migratòria del president i torna a recordar un principi bàsic de qualsevol democràcia constitucional: els drets fonamentals no es poden modificar mitjançant decrets presidencials quan estan expressament protegits per la Constitució.
La sentència transcendeix les fronteres nord-americanes. L’ofensiva contra el jus soli forma part d’un debat cada vegada més present en diverses democràcies occidentals, impulsat especialment per forces d’extrema dreta. Itàlia n’és un dels exemples més significatius. Sota el govern de Giorgia Meloni, el reconeixement de la ciutadania per als fills d’immigrants nascuts o criats al país ha quedat relegat en favor de polítiques molt més restrictives, alimentant un debat que enfronta dos models de nació: un basat en la integració cívica i un altre construït sobre criteris identitaris cada vegada més excloents.
La decisió del Tribunal Suprem nord-americà adquireix així un significat que va més enllà del cas concret de Trump. No només protegeix el dret de milers de futurs ciutadans, sinó que reafirma la idea que les constitucions existeixen precisament per impedir que les majories circumstancials o els lideratges populistes puguin redefinir drets fonamentals al ritme de les campanyes electorals. En un moment en què el nacionalisme identitari guanya espai en diversos països, el tribunal ha recordat que la fortalesa d’un Estat de dret resideix, precisament, en la seva capacitat de posar límits fins i tot a qui ocupa la presidència.
