El porter de la selecció espanyola suma 339 minuts sense encaixar en Mundials i arriba al duel contra l’Uruguai com una de les grans garanties de l’equip.
Espanya arriba al partit contra l’Uruguai amb moltes mirades posades en l’atac. Lamine Yamal ha encès l’equip, Oyarzabal ha recuperat gol i la golejada contra l’Aràbia Saudita ha canviat l’ànim de la selecció. Però darrere de tot això hi ha una peça silenciosa que està sostenint el camí espanyol al Mundial 2026: Unai Simón.
El porter espanyol encara no ha encaixat en aquest torneig. Espanya va empatar 0-0 contra Cap Verd i va guanyar 4-0 l’Aràbia Saudita. Dos partits molt diferents, però amb una mateixa conclusió: la porteria va quedar a zero. Unai Simón suma ja 339 minuts sense rebre gol en Mundials i s’acosta a registres històrics.
La dada situa el porter en una zona important. Iker Casillas va arribar als 476 minuts sense encaixar en Copes del Món i Walter Zenga manté el rècord mundial amb 517. Unai Simón encara té camí per davant, però la seva ratxa ja comença a tenir pes propi.
Espanya se sosté des del darrere
La selecció de Luis de la Fuente vol dominar amb la pilota. Aquesta és la seva identitat. Però per manar en un Mundial també cal defensar bé. Espanya ho està fent. Ha concedit molt poc i ha convertit Unai Simón en l’últim segur d’un equip que vol tancar el grup H des de dalt.
El porter no ha hagut de fer grans exhibicions d’aturades, però això no redueix la seva importància. Per a un porter d’una selecció dominant, la concentració és clau. Pot passar molts minuts sense intervenir i, de cop, haver de respondre en una acció decisiva.
Unai Simón transmet calma. També ajuda en la sortida de pilota i permet a Espanya iniciar jugades des del darrere amb seguretat. Aquesta confiança és important per a un equip que arrisca en la construcció i que vol jugar lluny de la seva porteria.
L’Uruguai serà l’examen més seriós
El partit contra l’Uruguai serà una prova diferent. La Celeste arriba amb urgència. Encara no ha guanyat i necessita reaccionar. Té jugadors de talent, caràcter i capacitat per castigar qualsevol error. Per això, Unai Simón pot tenir més feina que contra Cap Verd o l’Aràbia Saudita.
Espanya arriba líder amb quatre punts, però no es pot confiar. L’Uruguai en té dos i jugarà amb la pressió de saber que necessita un resultat fort. Aquesta necessitat pot fer-la més perillosa. L’equip de Bielsa pot pressionar, atacar amb intensitat i buscar un partit més físic.
Per a Espanya, mantenir la porteria a zero seria mig camí fet. Si l’Uruguai no marca, la selecció espanyola tindrà molt guanyat. Però per aconseguir-ho necessitarà concentració defensiva, equilibri al mig del camp i un Unai Simón preparat per respondre.
Una ratxa amb aroma històric
La ratxa d’Unai Simón comença a mirar noms grans. Casillas és la referència espanyola. Zenga, la referència mundial. El porter d’Espanya encara no ha igualat aquestes marques, però està construint un registre que parla molt bé del seu rendiment i del treball defensiu de l’equip.
També parla de la confiança de Luis de la Fuente. El seleccionador ha apostat per ell en una convocatòria amb altres porters de molt nivell. David Raya i Joan Garcia també tenien arguments, però Unai Simón ha respost amb seguretat.
El duel contra l’Uruguai pot reforçar encara més la seva figura. Si deixa una altra porteria a zero, Espanya estarà més a prop de tancar el grup amb autoritat i el porter continuarà escalant en una ratxa que ja no passa desapercebuda.
Espanya busca tancar el grup amb el candau posat
El grup H arriba a l’última jornada molt obert. Espanya mana amb quatre punts. L’Uruguai i Cap Verd en tenen dos. L’Aràbia Saudita en suma un. Tot es decidirà en el tancament, però la selecció espanyola parteix amb avantatge.
L’atac ha recuperat brillantor, però la porteria pot ser igual de decisiva. Unai Simón arriba al partit contra l’Uruguai amb el mur aixecat. Ara la Celeste intentarà enderrocar-lo. Uruguay con el muro levantado. Ahora la Celeste intentará derribarlo.
