Hi ha dies en què sentim que no hem parat.
Responem missatges, revisem correus, atenem trucades, fem llistes mentals i, quan per fi acaba el dia, seguim mirant la pantalla del telèfon gairebé sense adonar-nos-en.
Vivim connectats. I, tot i això, moltes vegades ens sentim més desconnectats que mai. No només dels altres. També de nosaltres mateixos.
Crec que tots, en algun moment, hem sentit que el dia s’acaba i la nostra ment segueix funcionant com si no hagués trobat el botó de pausa.
Fa uns quants anys, el descans era més fàcil de trobar. Avui, fins i tot quan tenim un moment lliure, costa deixar el mòbil de banda. Busquem una notificació, revisem una xarxa social o responem aquest missatge que, sent sincers, podria esperar.
No sempre ho fem perquè vulguem. Ho fem perquè ens hi hem acostumat. I això té un preu. La nostra ment poques vegades troba un espai per aturar-se i simplement descansar.
Com a psicòloga, cada vegada escolto amb més freqüència frases com: *»Estic esgotat»*, *»No aconsegueixo concentrar-me»* o *»Sento que el meu cap mai s’apaga»*.
I moltes vegades no es tracta només de l’excés de feina.
També hi ha una saturació emocional provocada per viure responent a tot ia tots, gairebé tot el temps.
No necessitem contestar cada missatge al mateix instant. No tot requereix la nostra atenció immediata. I, encara que sembli senzill dir-ho, aprendre a posar límits també significa posar límits a la velocitat amb què vivim.
Potser el descans no sempre impliqui anar-se’n de vacances.
De vegades comença amb una cosa molt més senzilla: menjar sense mirar una pantalla, fer una passejada sense sentir la necessitat de revisar el telèfon o acabar el dia regalant-nos uns minuts de silenci.
Són gestos petits, però profundament reparadors.
Vivim en una cultura que ens convida a produir, respondre i estar disponibles gairebé tot el temps. Per això, aturar-nos es pot arribar a sentir estrany. Fins i tot pot aparèixer la culpa.
Però descansar no és pas perdre el temps.
És donar-vos a la nostra ment l’oportunitat de recuperar l’equilibri.
No es tracta de renunciar a la tecnologia. Es tracta de recordar que també necessitem moments per tornar a nosaltres mateixos.
Perquè quan aprenem a fer una pausa, no només recuperem energia.
També recuperem presència.
I, enmig d’un món que mai no deixa de córrer, potser aquest sigui un dels actes d’autocura més valuosos que ens podem regalar.
Si alguna cosa d’aquest article va ressonar amb tu i sents que necessites comprendre millor el que estàs vivint emocionalment, em pots escriure. Estaré encantada d’acompanyar-te.
Dra. Cristina Amézaga
Psicòloga i Hipnoterapeuta
Terapeuta de parella i família
