Barcelona és una de les poques zones on creix el consum de menjar fora de casa
Els catalans van gastar de mitjana 2.130 euros en aliments i begudes l’any 2025, la segona xifra més alta d’Espanya, segons un informe del Ministeri d’Agricultura. La mitjana espanyola se situa en 1.874 euros per persona i any, però aquesta xifra se supera a Navarra, Catalunya, el País Basc i les Illes Balears, entre d’altres. Extremadura, amb 1.626 euros anuals, té la mitjana més baixa, acompanyada de Castella-la Manxa, Andalusia i Madrid. L’estudi també indica que Barcelona i la zona del Llevant trenquen la tendència d’un menor consum d’aliments en bars i restaurants. De fet, al conjunt d’Espanya cau un 2,5%, tot i que la despesa total en aquest àmbit es manté en 997 euros anuals.
En termes de quantitat, l’estudi indica que cada individu consumeix fora de l’entorn domèstic una mitjana de 104,37 quilos o litres de productes d’alimentació, fet que suposa 3,95 quilos o litres menys que l’any immediatament anterior. En aquesta anàlisi es considera exclusivament el comportament de compra dels residents a Espanya, sense incloure-hi l’efecte del turisme.
Els locals de restauració es mantenen com el principal lloc de consum fora de la llar per als espanyols, amb una quota del 71,1% del volum total, però aquest canal registra el 2025 una variació negativa del 3,3% en el volum de les compres, una evolució inferior a la del conjunt del mercat, que retrocedeix un 2,5%. Per contra, creixen les comandes d’alimentació fetes per telèfon, a través de pàgines web i aplicacions, així com el consum al carrer. En el cas de les cantines d’empreses o universitats, es registren caigudes de dos dígits, del 19,2% i del 15,1%, respectivament.
L’anàlisi del consum per regions mostra una tendència generalitzada cap a la llar com a principal espai de consum per als espanyols. Tanmateix, algunes zones, com el Llevant i Barcelona metropolitana, registren un comportament diferencial, amb un creixement del consum fora de casa durant l’últim any. Des del punt de vista sociodemogràfic, els perfils de majors de 60 anys i els joves d’entre 20 i 24 anys són els únics que mantenen el consum fora de la llar en valors positius. Tot i això, aquest comportament no és suficient per compensar la pèrdua d’ocasions registrada a la resta de grups d’edat.
Esmorzar salat a Barcelona i Madrid
L’estudi del ministeri, elaborat sobre una mostra de més de 10.000 persones, mostra que l’esmorzar dolç continua sent majoritari a Espanya, si bé l’esmorzar salat continua guanyant terreny. “Els esmorzars salats s’associen a consums més tardans i a una vinculació més gran amb la recerca de salut i amb temps de preparació més prolongats”, apunta l’informe. Si es mira per territoris, hi ha una clara diferenciació, amb una afinitat més gran per l’esmorzar salat a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona i a Andalusia, mentre que l’esmorzar dolç manté un pes més elevat en regions com el Nord-centre, el Nord-oest i la regió catalanoaragonesa.
Plats tradicionals
L’informe també apunta que els plats de receptes típiques espanyoles mantenen un pes “molt significatiu i important” en el consum domèstic. De fet, representen prop de la meitat del total dels plats consumits a la llar, amb un abast setmanal del 87,9% de les llars i una freqüència mitjana de consum d’unes 4,4 vegades per setmana. Els plats més tradicionals continuen sent un pilar fonamental de la dieta espanyola, amb un protagonisme especial de receptes com les amanides, els llegums i la truita de patates.
Si es mira per territoris, hi ha zones amb una preferència més gran per les amanides, com Barcelona metropolitana, la regió catalanoaragonesa i el Nord-centre; les llenties, per exemple, destaquen al Llevant, Andalusia i el Nord-oest, mentre que la truita de patates té un pes més destacat a l’àrea metropolitana de Madrid i a la resta del Centre.
